Lladós defensa un pressupost 2026 "prudent" i "equilibrat"

Andorra necessita un pressupost que no només gasti més, sinó que inverteixi més i transformi més”. Així ha definit la necessitat pressupostària de l'any 2026 la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, durant el debat de l’esmena a la totalitat. Segons Vela, el projecte de pressupost és “expansiu però no transformador” i no afronta de manera efectiva els principals reptes del país. En aquest sentit, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha fet referència al baròmetre britànic de The Economist per defensar els detalls més crítics de la partida pressupostària.

Lladós ha subratllat l’evolució positiva de l’economia andorrana: el PIB real creixerà un 2,5% i el nominal un 4,8% el 2026, mentre que el salari mediat ha augmentat un 4,2%, superant l’increment de l’IPC, fet que contribueix a la recuperació del poder adquisitiu. A més, ha remarcat que Andorra se situa entre els 25 primers països en PIB nominal per càpita i al lloc 14 en PIB ajustat pel poder de compra, segons el baròmetre. Amb tot, Lladós remarca que un pressupost no pot basar-se en “desitjos sense concretar com es finançaran”, i ha defensat que el projecte presentat és resultat d’un exercici rigorós. El ministre ha defensat que el pressupost 2026 afronta els principals reptes socials d’Andorra, com l’habitatge i la recuperació del poder adquisitiu, i intensifica la despesa en salut, seguretat i educació. També preveu inversions en infraestructures, digitalització i innovació, amb una aposta per la diversificació econòmica i el foment de sectors de valor afegit.

En resposta al grup parlamentari Concòrdia, ha remarcat que Andorra es compara millor amb països com Alemanya, Àustria o Bèlgica perquè la seva població resident coincideix més amb els qui generen la riquesa, mentre que Liechtenstein i Luxemburg, exemples que proposa Concòrdia per emmirallar-se, inflen artificiosament el PIB per càpita pel gran nombre de treballadors no residents. "Fan trampes", ha alertat, tot indicant que el baròmetre no té en compte aquests països al llistat precisament per aquest aspecte.

Pel que fa als ingressos, el pressupost preveu 710 milions d’euros, amb increments destacats en impostos directes i una estabilitat relativa dels impostos indirectes. Les despeses totals ascendeixen a 750 milions, generant un dèficit de l'1% del PIB, per sota dels límits establerts per la llei de sostenibilitat de les finances públiques. Ha remarcat que el deute públic continuarà reduint-se, passant al voltant del 30% del PIB, i ha qualificat el pressupost de “prudencial i realista”, amb una gestió financera que permet fer inversions sense recórrer a l’endeutament.

Entre les inversions destacades hi ha més de 16 milions en habitatge, 121 milions per a salut, 94 milions per a educació i 11,7 milions per al transport públic, mantenint la gratuïtat del servei. També es destinen 5 milions addicionals a innovació i diversificació econòmica a través de programes com l’ADI i l’AR+i.

Per la seva banda, Vela ha denunciat la manca de sistemes d’indicadors que permetin avaluar l’impacte real de les polítiques públiques i ha destacat la insuficient transparència i accessibilitat de la informació per a la ciutadania. Segons la diputada, “sense aquests instruments, el pressupost queda reduït a una enumeració de despeses i no a una eina de governança eficaç”. La parlamentària ha subratllat diversos desequilibris econòmics: mentre el PIB del país creix un 42% entre 2019 i 2026, la despesa corrent augmentaria un 60%, amb un increment del deute públic del 34% respecte al 2019. També ha alertat sobre l’increment dels impostos directes sobre treballadors i empreses, mentre que la recaptació per imposició indirecta ha crescut molt per sota del PIB.

Vela ha posat l’accent en les necessitats socials, criticant la insuficient inversió en habitatge públic, serveis per a la dependència i pensions, així com el finançament limitat en sanitat, educació, cultura i transició energètica. També ha reclamat mesures per reforçar el diàleg social, el suport a les pimes, la recerca i la innovació.