DENÚNCIA D'UNA PRESSUMPTA AGRESSIÓ SEXUAL
Els vídeos contradiuen la versió de la reclusa contra un penitenciari
Les gravacions mostren que el carceller només entra breument a la cel·la i rebaten el relat que s’hi va estar mitja hora
Algunes de les cel·les de la presó.
Les càmeres de seguretat del centre penitenciari de la Comella posen en dubte la versió de la interna que va denunciar un funcionari per un presumpte intent d’agressió sexual, apunten fonts de la presó. Segons les gravacions, el treballador va accedir dues vegades a la cel·la de la reclusa, però en cap cas va romandre molt més temps, com va assegurar la dona. En ambdues ocasions, el funcionari només està fora de l’angle de les càmeres pocs segons, sense cap indici que sostingui la hipòtesi d’un episodi prolongat.
El motiu de la presència del treballador al mòdul respon, també segons aquestes fonts penitenciàries, a una petició expressa de la mateixa interna, que volia afegir productes a la seva comanda. No consta que hi accedís per iniciativa pròpia ni per cap altra raó aliena al servei habitual. Aquest fet, apunten, és rellevant per comprendre el context del contacte entre ambdues parts. La dona va demanar la presència del funcionari per fer una comanda de productes que els interns no poden entrar a la cel·la. El carceller va tornar la segona vegada per entregar-li el document de la comanda.
Contacte
En relació amb els actes concrets, fonts coneixedores de les gravacions afirmen que l’únic contacte físic enregistrat és de la reclusa tocant els braços i la cara del zelador, al·legant que té fred. En aquest moment es pot observar com el funcionari la recrimina per aquest comportament, sense que es detecti cap mena d’apropament o actitud inadequada per part del treballador penitenciari.
La interna, en canvi, va explicar que el carceller l’hauria agafat per la cintura i després hauria intentat fer-li petons fins que va aconseguir expulsar-lo de la cel·la. Després d’aquest avís es va activar el codi lila, la dona va ser traslladada en una ambulància del SUM a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, on va ser atesa pel metge forense, i, posteriorment, va presentar la denúncia a la policia. Compleix condemna en règim de semillibertat, amb un permís per sortir de dilluns a divendres per treballar, però que l’obliga a passar el cap de setmana al centre penitenciari.
Fonts del centre de la Comella apunten un historial de conflictes previs
Les fonts asseguren que el comportament posterior de la denunciant tampoc s’ajusta a una reacció habitual en situacions de violència sexual. Poc temps després dels fets, es va acomiadar del funcionari amb un “fins demà” davant d’una funcionària. I l’endemà mateix, segons aquestes informacions, va intentar tornar a contactar amb ell per qüestions de compres, un comportament que s’entén difícil de conciliar amb el relat d’una víctima d’intent d’agressió sexual.
La direcció manté l'agent apartat menter està oberta la investigació
Pel que fa a la investigació en curs, fonts de l’entorn penitenciari insisteixen que la presumpció d’innocència del zelador ha de ser garantida. Recorden que no s’ha obert cap expedient disciplinari immediat com a mesura de prudència i respecte pel procediment legal, i que això no significa que hi hagi impunitat o desatenció per part de l’administració. El treballador va comparèixer voluntàriament davant la policia, on va prestar una declaració extensa i detallada sobre els fets. Així mateix, se li han imposat instruccions internes estrictes per evitar qualsevol mena de contacte amb la denunciant mentre es continua l’anàlisi de les proves disponibles.
Comparacions
Diverses veus internes també assenyalen que el cas podria ser utilitzat com a element de pressió o desgast cap a la direcció del centre, i fins i tot cap al ministeri d’Interior. Aquesta interpretació sorgeix del fet que, segons les mateixes fonts, s’estarien comparant constantment casos que no tenen similituds ni en els fets ni en el marc jurídic. Així, es recorda que cada expedient ha de ser valorat en funció de les seves pròpies característiques, proves i protagonistes, i que les comparacions amb altres procediments només contribueixen a generar confusió.
En concret, les mateixes fonts qualifiquen de “simplificació interessada” que es compari amb l’episodi del pres que va orinar sobre dos companys de cel·la, i argumenten que els fets, les proves i el context no tenen res a veure amb la situació actual.
Fonts del centre penitenciari recorden que la mateixa reclusa ha protagonitzat diversos conflictes. Aquest historial, sostenen, pot ajudar a entendre millor el context d’una situació que ara s’està analitzant en profunditat. La interna hauria denunciat anteriorment un agent de policia arran d’un trasllat, fet que hauria comportat un canvi en els protocols d’escorta, i des d’aleshores són dos agents els encarregats de traslladar-la, un d’ells una dona.
Paral·lelament, un grup d’internes hauria fet arribar una carta de queixa formal en què s’alertava que rebia suposadament un tracte de favor. Les mateixes fonts asseguren que una treballadora del mateix centre també hauria presentat una denúncia per incidents relacionats amb la reclusa, que podria ser objecte d’accions penals.