Landry Riba destaca que l’acord amb la UE apunta a ser mixt

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha valorat avui la carta que el Govern d’Andorra ha rebut per part del Copríncep i president de la República Francesa, Emmanuel Macron, en què el mandatari francès afirma que l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea haurà de ser aprovat per tots els parlaments dels estats membres, és a dir, que serà un acord mixt.

Riba ha assegurat que "una carta del president de la República francesa no és una carta qualsevol". Segons ha explicat, el fet que provingui de Macron té un pes especial "perquè, primera, és el president de la República, segona perquè és França". En aquest sentit, ha assenyalat que "en una taula de debat on és veritat que hi ha 26 altres estats membres", actuant com a president de França té "un impacte diferent que si ho diu el primer ministre de qualsevol altre dels estats membres de la Unió Europea", ha declarat Riba. Per aquest motiu, el secretari d'Estat d'Afers Europeus ha reconegut que "tindrà una influència en les discussions". Preguntat si això allunyarà la possibilitat que l'acord no sigui mixt, Riba ha expressat que "no les aproxima".

Preguntat sobre si aquesta situació fa inviable la celebració d’un referèndum durant l’actual mandat, Riba ha estat prudent i ha afirmat que "el Govern treballa perquè hi sigui", sense voler confirmar ni descartar cap escenari.

Sobre el posicionament de França expressat a través de la carta, Riba ha explicat que la posició francesa ja era "una posició coneguda" perquè "França és un país de tradició mixta, igual que Hongria i, en certa manera, Bèlgica". Segons ha detallat el polític, en la darrera reunió celebrada a Brussel·les, aquests tres països van refermar "la seva posició en relació amb un acord mixt i que França ho ha escrit al més alt nivell".

Aquesta posició "segurament tindrà una influència en els debats que hi hagi al Consell de la Unió Europea", ha afegit Riba. Tot i això, Riba també ha comentat que hi ha un altre grup de països "bastant notori" que es decanten perquè no sigui mixt. Per aquesta raó, el polític ha asseverat que la presidència actual —que ostenta Dinamarca fins a finals d’any— haurà "d'arbitrar" entre els estats que defensen un acord mixt i els que es decanten per un model d’acord exclusivament europeu (EU only).

"La presidència ens havia dit, i m'avanço a qüestions de calendari, que això ho podria tenir resolt a finals d'octubre, no ha estat el cas i, per tant, aquesta presidència danesa s'acaba el 31 de desembre i ens continuen transmetent la seva voluntat i la seva total disposició per enllestir aquestes discussions abans de la fi del seu mandat", ha manifestat Riba, que ha afegit: "Confiem que hi puguin arribar perquè també esperem que això no s'allargui gaire més".

Pel que fa al referèndum, Riba ha detallat que el calendari "no ha variat". Riba ha relatat que un cop el Consell de la Unió Europea hagi dictaminat quina és la naturalesa jurídica de l'acord, es podrà procedir a la signatura de l'acord. "Un cop hàgim signat l'acord, la seqüència que hem establert sempre és que s'esperaria la tramitació al Parlament Europeu, que es donarà tant si l'acord és mixt com si no és mixt, i un cop coneguem el parer del Parlament Europeu, es procediria al referèndum a Andorra", ha concretat Riba. El secretari d'Estat ha explicat que desconeixen quan es produirà aquesta signatura. Per això, Riba ha dit que esperen que els terminis es compleixin perquè, en cas que no sigui així, "ens allarguem molt més del que comptàvem". De totes maneres, ha explicat que el referèndum no es veurà compromès perquè "la seqüència no es veu alterada pel fet que sigui mixt o no sigui mixt".

Riba ha explicat que el procediment no s'allargarà especialment perquè bàsicament el que s'allargarà serà l'entrada en vigor de l'acord perquè haurà de ser aprovat per tots els parlaments nacionals. "Si un cop nosaltres hem celebrat el referèndum, i el referèndum és positiu, i portem el text al Consell General perquè el ratifiqui, es pot, en aquell moment, establir els mecanismes per aplicar provisionalment l'acord, si el Consell General ho accepta, evidentment. L'acord ho preveu, per tant, els mecanismes a dins de l'acord hi són", ha puntualitzat Riba. "La tramitació llarga, o el procediment llarg, el té la Unió Europea, que és qui ha de passar per tots els parlaments", ha agregat Riba.

Per aquest motiu el secretari d'Estat confia que el referèndum es pugui dur a terme dins d’aquesta legislatura, i ho ha expressat indicant: "Idealment, sí". Tot i això, ha advertit que "com més avanci la legislatura, més difícil és veure un referèndum proper a unes eleccions generals".

Riba diu que l'Entry/Exit System no provocarà retencions

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha explicat aquest dimecres que el nou sistema europeu de control fronterer, conegut com a Entry/Exit System, no comportarà un canvi immediat ni una afectació significativa al trànsit entre Andorra i els seus veïns. Segons ha detallat, tant Espanya com França han confirmat que el sistema s’activarà de forma progressiva, descartant així una aplicació estricta a partir del 2 de febrer, com s’havia anunciat inicialment per part d'Espanya.

Riba ha informat que el que s’ha clarificat amb Espanya aquests darrers dies és que el 2 de febrer s’inicien proves del sistema Entry/Exit System. "El 2 de febrer no és un inici d'una operació sistemàtica no hi hauria una aturada de tots els vehicles sistemàticament sinó proves del sistema", ha afirmat Riba. També ha indicat que França no començarà l’aplicació fins al 9 d’abril. En aquesta línia, Riba ha deixat clar que "podem estar tots tranquils que la frontera continuarà sent el permeable que és actualment i hi haurà controls de tipus aleatori com s'estan fent des dels últims anys de manera rutinària".