'OPERACIÓ CATALUNYA'
Villarejo apunta a Rajoy
L’excomissari espanyol de policia afirma que l’‘operació Catalunya’ va ser un acte d’Estat
L’excomissari Villarejo i el seu advocat, ahir a la seu de la Justícia.
L’excomissari José Manuel Villarejo va declarar ahir a la Batllia, en qualitat de testimoni, que l’anomenada operació Catalunya no tan sols va existir, sinó que va ser orquestrada com una acció d’Estat “en què la presidència del govern espanyol va intervenir” amb el coneixement explícit del llavors president, Mariano Rajoy. Villarejo va afirmar que les ordres polítiques provenien de “la cúpula” i que diversos departaments de l’estat espanyol hi van participar, incloent-hi el CNI, la guàrdia civil, la policia nacional i la unitat d’assumptes interns.
“És una operació en què la presidència del govern [espanyol] intervé”
Durant la declaració judicial, va relatar com aquesta operació tenia l’objectiu de frenar el sobiranisme català, que s’identificava amb presumptes fons ocults a l’exterior. Segons Villarejo, l’espurna del cas van ser les declaracions, el 2012, de Jordi Pujol, en què mostrava simpatia per l’independentisme. I arran del cas de les comissions del 3%, es va engegar la maquinària per trobar els suposats fons ocults dels independentistes a Andorra. L’excomissari va assegurar que “els comandaments policials no tenen capacitat per fer una actuació així” sense una ordre directa de l’executiu. També va detallar que Rajoy n’estava totalment informat i va mencionar el secretari d’Estat de Seguretat d’aquella època, Francisco Martínez, com una peça clau.
“Sens dubte, la Moncloa va estar darrere la fallida de BPA”
Un dels punts més sensibles va ser BPA. L’excomissari va confirmar que l’estat espanyol va promoure de manera intencionada la filtració d’informació sensible a la FinCEN nord-americana per forçar una alerta financera internacional contra l’entitat. Segons va exposar, el mecanisme es va activar a través del Sepblac, un organisme d’interconnexió policial format pel CNI, la policia nacional i la guàrdia civil.
“He ratificat els documents i es demostra que són originals”
Segons va explicar, la Uifand hauria col·laborat amb el Sepblac aportant informació interna del sistema financer andorrà. Tot i que no va confirmar si ho va fer de manera conscient, sí que va repetir que el Govern estaria al corrent de tot, citant una sèrie de correus electrònics intercanviats amb alts càrrecs. A preguntes d’un dels advocats, l’excomissari hauria ratificat un per un tots els e-mails que van ser publicats per RAC1 i que actualment consten a l’Audiència Nacional espanyola.
José Manuel Villarejo entrant a la seu de la Justícia.
L’excomissari també va apuntar que el diplomàtic Bonifacio Díaz Sevillano –que estava a l’ambaixada espanyola– va tenir un paper actiu en l’estratègia, donant instruccions al policia Celestino Barroso per pressionar l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel. Segons Villarejo, aquesta pressió formava part del mateix pla orquestrat des de Madrid per obtenir informació i provocar la caiguda del banc. En el seu relat, va detallar que ell mateix es va desvincular de l’operació quan va adonar-se que no era una acció policial, sinó una maniobra política. Malgrat això, hauria redactat diverses notes per encàrrec dels serveis d’intel·ligència, tot i no compartir l’estratègia. Villarejo va justificar que tot plegat formava part d’una lluita contra l’independentisme i que les accions policials van ser només l’instrument per executar una operació dictada des del poder polític, ja que pensaven que els diners dels independentistes eren a Andorra i van activar tots els recursos possibles per localitzar-los i frenar l’ascens del moviment sobiranista. Finalment, segons ha pogut saber el Diari, també va donar per certa la complicitat del Govern, citant correus electrònics en què es detallava l’intercanvi d’informació.
Per altra banda, els exministres Jordi Cinca i Gilbert Saboya també van declarar ahir a la Batllia que en cap reunió amb Espanya es va parlar de BPA. Cinca i Saboya van assegurar que en el període que van tenir responsabilitats al Govern en cap moment es va esmentar el tema BPA en les trobades ni va ser motiu de cap conversa amb cap autoritat espanyola.
Cinca i Saboya van respondre sobre les trobades amb Espanya a les preguntes de l’advocat Alfons Clavera insistint-hi i van desvincular cap relació entre la intervenció del banc i la policia patriòtica espanyola.
