L’excomissari, com a casa

Per a alguns, ahir va ser un dimarts més, però per a periodistes i mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals, la jornada va brindar un passi de luxe per poder presenciar el xou de l’excomissari espanyol José Manuel Villarejo.

Tot i ser convocat a les tres de la tarda per declarar en qualitat de testimoni per l’operació Catalunya, l’excomissari va creure convenient apropar-se a la Batllia a dos quarts de dotze, en saber que la compareixença de l’advocat José María Fuster Fabra no es produiria al·legant la seva condició de lletrat dels germans Higini i Ramon Cierco, expropietaris de BPA. En la seva arribada, Villarejo es va mostrar proper amb els mitjans i va denunciar unes suposades “amenaces” per part del CNI, que és “qui pren les decisions a Espanya”, segons va declarar. També va aprofitar per parlar amb la premsa de manera distesa sobre el Principat i va assegurar que no li hauria importat accedir a la nacionalitat andorrana, situació a la qual no podria optar per tenir antecedents penals. L’excomissari es va mostrar sorprès de poder acudir a declarar a la Batllia, al·legant que “així podré demostrar que no tinc la intenció de fugir” i anunciant que faria declaracions després de la vista “per respecte a la instructora”.

Va intentar comparèixer a dos quarts de dotze i no a les tres de la tarda

El mateix respecte que la batlle, Stepahnie Garcia, va tenir amb l’horari indicat, ja que no va permetre que Villarejo se saltés la cua de declarants, emplaçant-lo a l’hora que ja estava prevista. Amb tot, l’excomissari, escortat en tot moment pel seu advocat i després de dinar al Criterium, va retornar a la seu judicial a dos quarts de tres i va esperar, pacientment, a l’hora prevista.

Pels volts de les tres, la Batllia va notificar a l’advocat de Villarejo, Antonio García Cabrera, que en una primera instància no podria estar present durant la declaració per ser una testificació i no una compareixença en qualitat d’investigat. Cabrera va al·legar que “es tracta d’un dret universal” i, finalment, fiscal i batlle no van veure cap inconvenient que hi fos present, tot i ser una circumstància poc habitual.

Després de tres hores de declaració, l’excomissari va atendre la premsa enmig d’un neguit provocat per la possibilitat de perdre el tren que el traslladava de Lleida a Madrid. Les declaracions van ser escasses en al·legar que “m’han dit a dins que el que he dit és reservat”. Per altra banda, les “amenaces” del matí es van convertir en “consells d’algun amic que encara guardo al CNI”. Villarejo va marxar “encantat”, confirmant que un retorn a la Batllia, la seva nova casa, és possible “si em reclamen”.