PROJECTE DE PRESSUPOST DEL 2026

22 milions per la taxa a la inversió forana

La previsió de recaptació de l’impost es dispara comptant amb l’augment de tipus i l’històric

L’impost a la compra d’immobles ha superat les previsions inicials.

L’impost a la compra d’immobles ha superat les previsions inicials.Fernando Galindo

Dolors Moreno
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

La recaptació impositiva prevista per a l’exercici del 2026 experimenta un creixement considerable, com ja es va fer palès en la presentació del projecte de llei de pressupot de dijous passat. El Govern d'Andorra ha dibuixat un escenari que té en compte que aquest any les dades dibuixades s’han superat amb escreix i una de les figures que compleixen aquest paràmetre és l’impost a la inversió estrangera immobiliària: el tribut impulsat el 2024 ha tingut un impacte a les arques públiques major del previst des del seu naixement. Però, a més, el pressupost per a l’exercici vinent té en compte la repercussió que ha de tenir l’augment recollit al projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible ara a tràmit parlamentari. Si no hi ha modificacions en la discussió parlamentària els tipus es dupliquen (del 3% al 6% en el cas d’un primer habitatge i del 5% al 10% a partir del segon), amb la qual cosa els contribuents afectats hauran de pagar més per l’adquisició d’un immoble. Així que si aquest any s’havien previst 9,3 milions d’ingressos, per al 2026 se n’esperen 22,2. Un creixement del 112%.

Per a a resta de figures impositives indirectes l’escenari és divers. La major part del pastís prové de l’impost general indirecte (IGI), amb una recaptació que es preveu de 181,4 milions, un 10% per sobre de la d’aquest exercici “degut al bon comportament de l’activitat econòmica constatat al llarg dels darrers trimestres i a les previsions macroeconòmiques per a Andorra el 2026”, indica el projecte pressupostari. En segon lloc, se situen les taxes al consum (el tabac), que cauen un 17%, fins als 95 milions. La previsió té en compte el comportament de l’execució d’aquest any, “en què es posa de manifest una tendència a la moderació de la recaptació”. També es preveuen a la baixa els impostos especials, que es calculen d’uns 49,3 milions. A la partida s’engloben els ingressos derivats de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni, que es preveuen d’uns 10,7 milions d’euros.

I si l’impost a la inversió estrangera immobiliària ha trastocat a l’alça les previsions, la taxa turística s’ha comportat en el sentit contrari. Per al 2026 s’ha calculat en 6,9 milions d’euros, “una xifra que segueix la tendència registrada al llarg de l’execució pressupostària del 2025” i que s’allunya de l’estimació de 12 milions anuals amb la qual va néixer. Els ingressos totals per imposició directa projectats són, com ja es va avançar, de 366,3 milions, un 2% per sobre de la quantitat pressupostada enguany. Suposen, per al 2026, el 52% del total de la recaptació de l’Estat, pel 36% de la imposició directa. En el d’aquest exercici aquesta distribució era de 36% i 30%, respectivament.

FEDA i Andorra Telecom

El 12% restant correspon a taxes i ingressos patrimonials. Aquests darrers, fruit principalment dels beneficis de FEDA i Andorra Telecom. Per al 2026 de la companyia elèctrica se n’esperen 9,8 milions d’euros (1,7 milions més aquest exercici). Aquest any s’ha recuperat un repartiment aturat per l’impacte de la crisi energètica en la situació financera de l’empresa. D’Andorra Telecom s’obtenen la totalitat dels guanys, que s’estimen en 27,4 milions (1,3 milions menys), una baixada vinculada al retrocés dels beneficis del roaming.

PROP DE 10 MILIONS MÉS EN SOUS AL SAAS

L’increment de la despesa de personal al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària també és significativa: per al 2026 el capítol de retribucions s’enfilarà als 72,2 milions, 9,7 més dels previstos aquest exercici. La major part de l’increment és imputable a l’aplicació de les mesures recollides al nou conveni col·lectiu, que suposaran set milions en el primer any (el cost global supera els 11 milions i es reparteix fins al 2030). Després es compta l’impacte de la inflació (els comptes s’han fet amb un 1,9%), la regularització de l’IPC corresponent a aquest any (el pressupost es va fer amb un 2,3 i va resultar ser un 2,6) i el de les noves contractacions. Són 35,2 places (8,25 seran per a metges) que suposaran 1,3 milions.

REBAIXA A LES PARTIDES D'AJUTS DEL RENOVA I L'ENGEGA

És un projecte de pressupost amb més diners per a tots els ministeris, però la secretaria d’Estat de Transports i Transició Energètica tindrà menys recursos per afrontar dos plans d’ajuts de llarga trajectòria: el Renova, dedicat a la rehabilitació d’edificis, i l’Engega, per promoure un parc automobilístic més eficient i menys depenent de la combustió. La partida assignada al primer baixa en mig milió d’euros respecte a la d’aquest any i serà d’1,5 milions, mentre que al segon se li retallen 300.000 euros i repartirà 500.000 euros en subvencions a l’adquisició de vehicles.

Però la dotació pressupostària associada a la secretaria d’Estat creix en d’altres fronts: els diners destinats a la gratuïtat del transport públic (2,5 milions més per l’augment de viatgers) i els que es dediquen a la subvenció de línies aèries regulars i a la gestió de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell (són 600.000 euros més).

tracking