Salut, funcionaris... i xifres rècord

No hi ha contenció. Si a l’estiu el ministre de Finances demanava a ministeris i parapúbliques que miressin d’ajustar els comptes i prescindir de projectes no considerats prioritaris, el que el Govern ha aprovat i va entrar a tràmit parlamentari ahir és un pressupost que segueix batent rècords, afavorit pel clima de bonança. “Ho vaig dir al juny pel principi de prudència, però l’economia s’ha comportat millor”, va justificar Ramon Lladós en la roda de premsa de presentació dels números. Són 750 milions de despesa que tenen molts protagonistes, però tres de destacats: els salaris dels funcionaris, la inversió en infraestructures i habitatge, i la partida que es destina a la salut, per cobrir el dèficit sanitari que no es pot sufragar amb les cotitzacions i per finançar l’activitat hospitalària i les inversions que necessita el centre. El que es recaptarà també es preveu de rècord: 710 milions. Per tant, es planteja un dèficit de 40 milions malgrat que Lladós va recordar l’històric de trencament de previsions, que també es repetirà aquest any. Si es van aprovar uns comptes amb 34,8 milions de resultat negatiu, el càlcul avançat de la liquidació és de 20 milions en positiu. I novament perquè “l’economia s’ha acabat comportant millor del previst”. En el pla macroeconòmic, Lladós va apuntar que la previsió de creixement del PIB real (sense inflació) a l’acabament de l’any és del 2,5%. I va repassar l’increment d’inscripcions al registre de comerç, el d’assalariats i sous o el de turistes. L’única dada negativa, la dels ingressos de duana per la caiguda d’importacions de tabac.

“[Sobre la contenció] Ho vaig dir per prudència, però l’economia s’ha comportat millor”Ramon Lladós, Ministre de Finances

La recaptació impositiva s’afina més tenint en compte que la prevista per a aquest exercici s’ha superat de llarg. Per imposició directa (societats, IRPF, l’impost de la renda dels no residents) es calculen uns ingressos de 256 milions, un 36% per sobre dels que s’esperaven per a aquest curs. “Ens hem begut l’enteniment?, no”, va remarcar el titular de Finances. El raonament és que els 188 milions que se suposaven per a aquest any s’han superat amb escreix (al tomb dels 50 milions) i que, per tant, l’increment d’ingressos previst respecte al que s’acabarà liquidant serà d’un 5%. L’augment dels indirectes és més moderat, d’un 2%, amb una projecció de 366,3 milions, 6,7 més dels pressupostats per a aquest exercici. El dibuix dels altres ingressos són els 41,7 milions de taxes i altres ingressos i els 46 d’ingressos patrimonials que provenen dels beneficis d’Andorra Telecom i FEDA (27 i 9,7, respectivament), i de l’emissió de monedes, principalment. Lladós va destacar que les fonts d’ingressos estan més diversificades i que “cada cop depenem més dels impostos directes”. En contrapartida el pes del tabac és important, però molt menys. El ministre el va situar entre el 12% i el 13% dels ingressos. “És bo i necessari ser menys dependents d’un sol producte”, va afirmar.

“L’escenari és més robust, és més difícil que tots els sectors deixin de créixer alhora”Ramon Lladós, Ministre de Finances

La despesa

El capítol de personal és un dels elements que impacten ens els comptes. Les despeses salarials s’enfilen als 185 milions d’euros, 20 més (un 12% per sobre) del que es preveia per a aquest exercici. La meitat del creixement és imputable a la pujada salarial pactada amb els sindicats de funcionaris; al tomb dels set milions són les revisions de graelles, dos milions els triennis dels interins i un milió és imputable als complements dels cossos uniformats. Després cal tenir en compte el creixement derivat de la inflació i també noves incorporacions; se n’han pressupostat 34, 10 per al cos de policia. En el capítol de despesa corrent també creix de manera notable (14%) el consum de béns i serveis, fins a assolir els 83,5 milions. La justificació en aquest cas és que “molts productes i serveis que abans eren inversió ara són despesa”, i ho va exemplificar amb la tecnologia o el parc mòbil perquè s’usa la fórmula del rènting.

El capítol d’inversions creix més, un 18%, amb una partida de 81,1 milions. S’hi sumen els 56,4 milions de transferències de capital que l’executiu injecta a entitats públiques o parapúbliques perquè també les transformin en inversions. Les assumides directament per l’administració central estan capitalitzades per la mobilitat amb les grans millores de la xarxa viària (vials de Sant Julià i la Massana i la reforma de la CG-2 a la Trava). I l’habitatge suposarà 14 milions més.

El cert és que tots els ministeris tenen un marge de maniobra a l’alça. Només està per sota de l’exercici del 2025 el ministeri de Cultura i Esports, perquè s’ha tret de l’equació per raons òbvies la partida destinada als Jocs dels Petits Estats. Però més que el ministeri de les obres (Territori i Urbanisme), creix el de Salut. D’aquest àmbit, destaquen els 58,9 milions que es calcula que es transvasaran a la CASS pel dèficit de la branca que finança la despesa sanitària (són 12,4 milions més dels previstos enguany) i l’augment de 7,6 milions de la transferència al SAAS (seran 49,2). Cal recordar que l’hospital també ha de fer front al desemborsament que suposa en costos de personal el nou conveni col·lectiu. A més, el centre sanitari tindrà 9,2 milions per a inversions dedicades a renovar equipaments i a la unitat oncològica, entre d’altres. El titular del ministeri de Finances també va destacar les partides en educació o el que es destinarà a innovació i que va avançar la ministra Conxita Marsol.

La filosofia

Uns comptes amb “inversió per construir futur” (infraestructures, digitalització, innovació), “no curtterminista, però tampoc obvia els problemes d’avui dia” (habitatge, pèrdua de poder adquisitiu), i que enforteix els “pilars fonamentals” (educació, salut, seguretat). A més, creix “sense augmentar els impostos i reduint el deute”. D’aquesta manera resumia el ministre l’esperit i l’escenari sanejat en què s’ha elaborat un pressupost que ara haurà de passar la validació parlamentària. El cert és que són les xifres d’un context d’expansió econòmica, però què passarà quan s’alenteixi? “Ens preocupa menys que en situacions anteriors, l’economia està diversificada, l’escenari és molt més robust, és més difícil que tots els sectors deixin de créixer tots alhora”, va defensar.