EL DEBAT SOBRE L'ARRIBADA DE NOUVINGUTS
Espot alerta contra la xenofòbia
El cap de Govern critica els discursos que associen immigració i delinqüència i ho exemplifica amb falsedats sobre l’origen de les bandes juvenils
Xavier Espot abans de l’inici de l’entrevista.
El de la immigració és un dels dossiers calents sobre la taula del Govern. Per les dificultats d’equilibrar les tensions de la pressió demogràfica amb les àmplies necessitats de mà d’obra i els requeriments dels veïns que es veuen esquitxats pel problema, però també pels discursos que ja ressonen vinculant-la a un suposat increment de la inseguretat. Una altra pota és aquella d’alt poder adquisitiu i la qüestió de si aporta prou. Xavier Espot en va parlar durant l’entrevista emesa ahir al vespre a Diari TV per insistir que no hi haurà més autoritzacions d’Immigració que les atorgades l’any passat; assegurar que hi ha controls exhaustius i algun expedient per frenar el frau dels falsos fronterers, i també per avisar, sobre els discursos que associen nouvinguts i delinqüència, que “si no sabem gestionar bé el fenomen migratori, caiem en aquestes associacions, que molt sovint no són certes”.
“La majoria de persones d’aquestes bandes no és veritat que vinguin de l’Amèrica Llatina”
Es va referir de motu proprio a les agressions associades a bandes juvenils –ahir es va sumar una nova denúncia que s’explica en pàgines interiors– per lamentar que s’hagi volgut lligar a l’augment de residents llatinoamericans. “La majoria de les persones que formen part d’aquestes bandes no és veritat que vinguin de l’Amèrica Llatina. Moltes persones ja es van ocupar de transmetre aquest missatge perquè els encanta no tan sols exacerbar la problemàtica de la inseguretat, sinó sobretot associar-la amb la immigració, suposo, perquè això els dona rèdits electorals.” A més, va negar un augment dels problemes d’inseguretat. “Això [referint-se a les bandes juvenils] no és un increment de la inseguretat, això és un fenomen d’inseguretat i amb això no vull treure-hi importància, però és un fenomen com tants altres hi ha hagut en el passat.” I va reblar que “són gravíssims i exigeixen una resposta contundent per part de la policia i sobretot per part de la justícia, i és per això que aquests fenòmens ja estan judicialitzats. Ara bé, dir que perquè hi ha hagut aquest fenomen, Andorra és més insegura avui del que ho era fa un any o fa cinc anys, és fals”.
“No vull d’aquí a 10 anys una Andorra on qui governi sigui l’extrema dreta”
A la carta
Va defensar que vetllar per la immigració ordenada és un fre a aquests discursos capitalitzats per l’extrema dreta i “jo no vull d’aquí a 10 anys una Andorra on qui governi sigui l’extrema dreta”. Sobre si és plausible o no, va indicar que “crec que a Andorra és permeable als fenòmens que s’esdevenen al nostre entorn i és evident que l’extrema dreta passa per un bon moment de forma”. Sense esmentar la titularitat del missatge (és d’Andorra Endavant), va lamentar l’assimilació de refugiats palestins i terrorisme. “És un fenomen que a mi em preocupa enormement com a representant d’un partit de centre i com a persona que tinc la ferma convicció que és des de la centralitat, doncs, que s’atén millor l’interès general”, va insistir, per deixar clar que també és crític amb l’extrema esquerra.
Fre a nous negocis?
El cap de Govern va defensar que ara no seria responsable obrir quotes “fins a l’extenuació”, però va admetre el problema que es genera quan s’autoritzen nous negocis que necessiten mà d’obra. Un retret que li transmet l’empresariat. Espot va reconèixer que es tracta d’una reflexió complexa, però va apuntar alternatives, com ara exigir a qui obri negocis que requereixen força personal “que assumeixin determinades responsabilitats, per exemple, en matèria d’habitatge”. Perquè el que és clar és que no té intenció de moure’s del topall migratori i que s’està incidint en els problemes que clamen des de la Seu d’Urgell i que també han traslladat des de Catalunya i Madrid, com ara els treballadors amb residència a Andorra però que acaben vivint frontera enllà. Va assegurar que s’estan fent controls i que aquestes persones s’exposen a perdre el permís i, les empreses implicades, a sancions, i que s’ha demanat a l’alcalde de la Seu cooperació, que els informi si té constància de casos concrets d’irregularitats. Però va admetre que el gran problema és que a Andorra no troben un habitatge que puguin pagar “i per això quan parlo amb els empresaris els dic que ho lamento molt, però que no podem continuar donant més autoritzacions d’Immigració”.
El màxim responsable de l’executiu també va palesar que estan treballant per reformular els dipòsits de residents passius i autònoms forans sense arribar en cap cas a les xifres proposades per Concòrdia, perquè “si a un resident per compte propi li demanes que pagui 350.000 euros ja no hi haurà residents per compte propi”. La del Govern es mouria entre els 30.000 i els 50.000 euros i, per als passius, 800.000. I una part a fons perdut. També es treballa per apujar la taxa a la inversió estrangera immobiliària de l’odre del 30% per sobre del tipus que es paga avui.
Punts clau
- NO MÉS AUTORITZACIONS QUE L'ANY PASSAT. Espot va insistir que les quotes no s’estiraran malgrat el clam de l’empresariat per falta de mà d’obra. Ho va atribuir a la pressió demogràfica i va admetre tensions amb els veïns.
- CONTROLS PELS FALSOS FRONTERERS. Sobre les queixes espanyoles, Espot va assegurar que es fan controls exhaustius i que s’han obert expedients. Però va admetre que l’arrel del problema és la falta d’habitatge a Andorra.
- FACILITAR ALLOTJAMENT AL PERSONAL. Un dels plantejaments de l’executiu és que els negocis que s’han d’obrir i necessitin molt personal assumeixin obligacions com ara l’habitatge dels empleats.
- DIPÒSITS MÉS ALTS I UNA PART A FONS PERDUT. S’està perfilant l’augment dels dipòsits d’autònoms i residents passius, que seria d’entre 30.000 i 50.000 i 800.000 per als segons, amb una part a fons perdut.