Fundació Meritxell
Posar veu al transtorn de l'espectre autista
L’acte inaugural del període d’activitats 2025-2026 de la Fundació Meritxell ha tingut com eix central la conferència 'Tenim diagnòstic, i ara què?'

Xerrada amb familiars de persones amb trastorn de l'espectre autista.
L’acte inaugural del període d’activitats 2025-2026 de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (FPNSM), ha tingut com eix central la conferència 'Tenim diagnòstic, i ara què?', a càrrec del tàndem format per Pau Brunet —conegut com a PauPautista per xarxes— i el seu pare, Fèlix Brunet, que comparteixen a les xarxes socials el seu dia a dia per donar visibilitat i normalitzar l’autisme. La xerrada posterior ha incorporat a Alfons Godall, pare d’un fill amb trastorn de l’espectre autista, i Lorena Innocenzo, una mare amb un fill amb autisme, moderats per Noemí Rodríguez.
El trastorn de l'espectre autista és diferent en cada individu i té moltes implicacions en la comunicació, la convivència i el dia a dia. Segons en Pau, troba injust que "nosaltres hem de canviar quan la societat no canvia". A xarxes socials, pare i fill pretenen fer "crítica, reivindicar drets o demanar que la societat sigui una mica més empàtica". "Expliquem una mica el que vivim amb en Pau. Alguns són més de cara a pares que tenen fills autistes per motivar-los; altres, de problema-solució", ha destacat el seu pare.
"Que realment és un espectre. És a dir, no som tots iguals. També volem desmentir mites, coses que s'hi poden fer, coses que no", ha afirmat el jove tot destacant que la tasca principal de les xarxes és "ensenyar una miqueta com tractar un autista des del nostre punt de vista". En Pau ha destacat que molta gent "em diu que no semblo autista". "Ho diuen com si fos un afalag, però no es així", ha lamentat. "No és una discapacitat que es vegi a simple vista. És mental", ha assegurat.
Andorra com a refugi natural
Godall ha explicat l’impacte que té conviure amb un fill amb necessitats de suport intensiu. "Quan a la família tens una persona que té unes necessitats de suport intensives, en el meu cas, un noi de quinze anys, no és fàcil comunicar-se amb ell, que no és fàcil saber com es troba, que sovint, si té malestar, passa a tenir conductes agressives, autoagressives, que no es relaciona amb els germans, que el seu aprenentatge no és normal", ha enumerat.
El pare ha destacat que el paper natural d'Andorra i les propostes de la Fundació van ser claus per decidir viure aquí. !Vam decidir venir a Andorra perquè el seu entorn natural afavoreix que l'Edu estigui més tranquil i, per una altra banda, perquè mitjançant la Fundació Privada Meritxell vam tenir accés a una sèrie de serveis molt potents que ens han ajudat, francament, molt a poder manegar aquesta situació amb més calma, amb més tranquil·litat", ha reconegut Godall.