Justícia
El Tribunal de la UE dona la raó a Caves Andorranes pel conflicte duaner amb França
L'empresa va denunciar el veí del nord per negar-se a retornar drets pel pas de mercaderies cobrats entre 1988 i 1991
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat la raó a l'empresa Logística i Gestió Caves Andorranes i Vidal SA, antiga Caves Andorranes, que va denunciar França per la negativa a retornar drets de duana cobrats de manera indeguda entre 1988 i 1991, segons recull la sentència. La decisió arriba després que el cas fos elevat en forma de qüestió prejudicial pel Tribunal de Cassació de França i pot marcar un precedent important per a altres operadors afectats per una situació similar. La justícia europea determina que correspon als tribunals francesos valorar si les autoritats duaneres van complir amb les obligacions establertes i si van actuar amb diligència.
El conflicte gira al voltant de la pràctica adoptada per l'administració duanera francesa entre el 1988 i el 1991, que exigia el despatx a lliure pràctica de les mercaderies procedents de fora de la Unió Europea i amb destinació a Andorra, obligant al pagament de drets de duana, una pràctica que, segons la Comissió Europea, vulnerava el dret comunitari, motiu pel qual es va suprimir el 1991.
Els operadors andorrans afectats, entre ells Caves Andorranes, van intentar reclamar la devolució d’aquests drets de duana, però es van trobar amb obstacles legals i administratius. Les autoritats franceses van rebutjar la petició al·legant, d’una banda, que havien transcorregut més de tres anys des del pagament dels drets i, de l’altra, que no tenien una obligació d’identificar per si mateixes els afectats ni de calcular les quantitats que calia retornar.
La sentència del TJUE assenyala que l'administració duanera francesa tenia l'obligació de retornar d'ofici els drets de duana indegudament percebuts, sempre que hagués comprovat, en el termini de tres anys, que es van cobrar de manera il·legal. Aquesta obligació inclou conèixer la identitat dels afectats i els imports a retornar, i si no es disposa d’aquesta informació, l’administració està obligada a fer les gestions necessàries per obtenir-la, sempre que no siguin desproporcionades.
El Tribunal Europeu argumenta que no es pot justificar la inacció administrativa al·legant dificultats logístiques o la falta d'informació, ja que els estats membres no poden escudar-se en impediments administratius o financers per evitar el compliment del dret de la Unió Europea.