L’estació amb nom propi

Tots els busos arriben a Andorra. Aquest era el somni de Joan Nadal, l’empresari que va impulsar i modernitzar el transport de passatgers al país, i que des d’aquest dilluns el seu nom llueix a l’Estació Nacional d’Autobusos. “Quan ens va dir que s’imaginava una estació d’autobusos a sobre del riu, tampoc no ens va semblar exagerat. Ell era així: un somiador i un creador”, va expressar Esther Nadal, la filla de Nadal, durant l’acte d’homenatge.

“Amb esforç, amb perseverança i amb visió clara del futur, la família Nadal va transformar un petit negoci en una estructura sòlida, moderna i respectada”, va destacar el cap de govern, Xavier Espot, qui també va recordar que “va saber modernitzar-se i adaptar-se als temps, i avui no hi ha millor manera de retre-li homenatge que donant el seu nom a l’estació nacional”. Va subratllar que l’acte representa “una aliança entre el món empresarial i l’administració pública”.

En una jornada emotiva, Espot i la vídua de Joan Nadal, Roser Pubill, qui no va poder evitar arrencar a “plorar davant el cap de Govern” –va bromejar–, van descobrir el nou gravat amb el nom de Nadal, entre somriures i aplaudiments de la cinquantena de persones assistents. “Avui és un dia alegre. Per tant, avui el recordarem amb alegria”, va expressar l’Esther. Per aquest motiu, a més d’acte institucional aquest va ser homenatge de la seva vida. “El pare deia que si no hagués estat mecànic, li hauria agradat ser director d’orquestra”, va somriure. Al final de l’acte, s’hi va interpretar una selecció de les cançons que solien cantar plegats en família. Si una cançó el reconnectava amb els seus, fins i tot en els darrers dies de la malaltia, era Juntos de Paloma San Basilio. “En els últims moments, quan les paraules ja no sortien aquesta era l’única cançó que el feia tornar”, va dir Esther. Una tornada que ara arriba també a l’Estació Nacional d’Autobusos Joan Nadal. I amb el somni de nom propi.