Dues cares oposades de l’economia

Tot i que gairebé la meitat de la població andorrana considera que l’economia del país va bé o molt bé, una realitat molt més crua colpeja aquells que tenen dificultats per arribar a final de mes. Segons el darrer Observatori sociològic, elaborat per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) el primer semestre del 2025, el 32,2% dels enquestats asseguren que la seva llar té dificultats per cobrir les despeses mensuals. Aquesta xifra, tot i semblar moderada en comparació amb altres països, s’ha consolidat per sobre del 30% des de fa més de dos anys.

Més d’una quarta part dels que manifesten tenir dificultats són ciutadans andorrans i gairebé la meitat treballen en el sector administratiu, un àmbit que sovint combina salaris modestos amb condicions laborals estables però poc flexibles. Els autònoms són un altre col·lectiu especialment colpejat per la pressió econòmica, amb sis de cada deu que afirmen que no poden arribar a final de mes amb comoditat. En canvi, només un 28% dels autònoms declaren que ho fan amb facilitat, en una mostra clara de vulnerabilitat econòmica crònica.

“Qui diu que la seva situació [econòmica] ha empitjorat és la gent gran, amb un 23%”

Joan Micó,  Coordinador d’àrea a AR+I

Aquestes dades contrasten amb la percepció generalitzada que l’economia del país està millorant. Un 49,1% dels enquestats consideren que la situació econòmica general és bona o molt bona, dels quals la majoria són “els propietaris, directius i professionals tècnics”, i un 48,6% la valora com a regular (33,1%), dolenta o molt dolenta (15,5%), dels quals “un 26% són treballadors de l’administració i un 20% de la construcció”. Tanmateix, la percepció col·lectiva no sempre es tradueix en benestar individual. Així ho va apuntar Joan Micó, coordinador de l’àrea de sociologia d’AR+I, en afirmar que “la gent veu que el país creix, però això no es reflecteix necessàriament en les seves butxaques”. Micó va remarcar que molts ciutadans “viuen amb molta pressió financera diària”. “En els darrers anys, els preus han augmentat molt, però ara s’han estabilitzat, i això pot fer que la situació econòmica no es percebi com una prioritat”, va explicar el coordinador. “A vegades, els problemes que ocupen l’agenda pública no són els problemes estructurals que realment tenim”, va advertir.

“Especialment, les persones que treballen en la construcció, la indústria, el comerç i l’hostaleria, així com els administratius, ja fa temps que veiem que són el perfil que més es queixa quan es fan preguntes sobre l’economia”, va apuntar Micó, destacant que fins i tot un 33% dels col·lectius amb més recursos econòmics presenten l’habitatge com un problema econòmic determinant.

Pel que fa a l’econòmica personal, el 54,5% dels enquestats afirmen que és bona o molt bona, mentre que el 34,6% la considera regular i un 10,6% la veu dolenta o molt dolenta, dels quals gran part dels enquestats serien jubilats o aturats.

En aquesta mateixa línia, un 26,2% assegura que ha millorat la seva economia; un 51,8%, que ha romàs igual, i un 21,4%, que ha empitjorat. En aquest darrer grup destaquen les persones grans, les dones i aquells que han patit problemes de salut o ruptures recents, com ara separacions o baixes laborals. “Els que més diuen que la seva situació ha empitjorat són les persones de més edat, amb un 23%. Els motius principals d’empitjorament són la inflació, la reducció d’ingressos o de despeses disponibles, problemes de salut, baixes de llarga durada o en processos de separació o emancipació”, va assegurar.

Un 40% indica que el de la vivenda és un problema personal