DIÀLEG AMB SINDICATS
Pujada salarial a partir del juliol
El Govern pretén aplicar de manera immediata l’increment de sou als funcionaris que compensa la pèrdua del GAdA

El cap de Govern, el ministre i el secretari d’Estat de Funció Pública, amb els banders.
El Govern va iniciar ahir la primera ronda de reunions amb els sindicats funcionarials per presentar una proposta de reforma salarial ambiciosa, basada en criteris que l’executiu defineix de justícia, sostenibilitat i atractivitat professional. El paquet de mesures, segons el ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, és “equitatiu, sostenible i amb impacte per a tothom”. El Govern preveu pagar aquest mateix juliol la compensació per la pèrdua de l’avaluació de l’acompliment (GAdA), el complement que es va deixar d’abonar el 2012. L’increment salarial proposat és d’entre l’1% i el 8% en funció de l’antiguitat: els empleats públics amb un i dos anys de servei rebran el mínim ofert, mentre que els que acumulen més de quinze anys percebran la màxima dotació. El cost total estimat és de cinc milions d’euros anuals, segons va avançar Rossell. “Aquest complement quedarà consolidat al salari i busca corregir el buit entre el 2012 i el 2025, període durant el qual no s’ha aplicat cap compensació d’aquest tipus”, va destacar el titular de Funció Pública.
“Es busca corregir el buit entre el 2012 i el 2025, període sense compensació”
“Estem tocant reivindicacions de fa molts anys”, va afirmar Rossell. “No hem posat sobre la taula cap proposta que no puguem complir”, va detallar. Paral·lelament, s’impulsa un conjunt d’accions per captar i retenir talent, entre les quals destaca la revisió de les graelles salarials, amb especial atenció a l’increment de les bandes d’entrada, per fer més atractiva la incorporació a l’administració central. D’acord amb l’estudi que l’executiu va encarregar, la revisió salarial cercant la competitivitat i l’encavalcament entre franges han estat els focus. “El que volem és evitar encavalcaments. No tan sols és una revisió de salaris, sinó també un ajust tècnic i estratègic per evitar distorsions”, va apuntar. És a dir, que un treballador públic que entra a l’administració no acabi cobrant més que un company amb més bagatge.
“[La revisió de graelles] Afavoreix molt les persones que acaben d’entrar o entraran”
Rossell va assegurar que es mantenen els percentatges actuals del 80% al 120% de creixement dins de la graella, però es revisen les franges de tal manera que els que entrin a l’administració puguin veure un salari més competitiu. “S’ha fet un estudi de mercat que demostra que les bandes més baixes no són competitives i per això proposem revisar-les”, va detallar el titular de Funció Pública, tot reconeixent que aquesta mesura “afavoreix molt les persones que acaben d’entrar o entraran”. El ministre no va avançar detalls concrets d’aquesta revisió.
D’altra banda, el Govern també vol reconèixer l’antiguitat dels interins mitjançant un complement salarial proporcional als anys treballats com a eventuals. Aquesta quantia es consolidarà al sou quan aquests treballadors obtinguin una plaça fixa, un canvi que busca fer justícia amb trajectòries llargues sovint invisibilitzades.
Calendari d'acció
El Govern va mantenir les primeres reunions amb els representants dels sindicats dels banders, bombers, duaners i agents penitenciaris, i va valorar molt positivament l’intercanvi d’impressions. “Cada cos té una casuística diferent. Han volgut entendre bé els sistemes plantejats, i penso que han entès l’esforç que està fent el Govern”, va expressar Rossell. “Ha estat un diàleg amb serenor i moltes preguntes”, va detallar. Avui estan previstes les reunions amb els col·lectius més nombrosos: els mestres (SEP), la policia (CFPA) i el cos general, representat pel Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag). “Aquest diàleg no és una negociació econòmica, sinó una voluntat de col·laboració per trobar solucions estructurals a reivindicacions antigues”, va subratllar Rossell. “No volem imposar terminis, però sí oferir claredat i compromís”, va afegir el ministre.
Una primera reivindicació és que els sindicats han demanat que l’increment per compensar el GAdA perdut s’apliqui amb caràcter retroactiu des de l’inici de l’any, una proposta que el Govern s’ha compromès a estudiar.
Aquesta primera pujada salarial s’aplicaria al juliol –amb la qual cosa la voluntat és tancar la negociació al juny–, mentre que l’aplicació de la revisió de les graelles es planteja esglaonada. Tot i que el Govern ja té estimacions del cost sobre les bandes salarials i l’actualització dels complements específics dels cossos especials –que és on els uniformats serien menys competitius–, Rossell no va voler avançar-les. Va justificar que “es pot arribar a modular”, ja que Govern està pendent de rebre la proposta dels sindicats sobre els complements específics dels cossos especials, que haurien d’arribar en els pròxims dies. El nou titular de Funció Pública sí que va indicar que aquesta reforma requerirà una modificació legislativa, i que la previsió és que els increments tinguin un primer impacte l’any 2026 i un altre el 2027.
Els representants sindicals van assenyalar la necessitat de valorar internament les propostes abans de fer una resposta conjunta. El Govern confia a tenir un primer retorn la setmana vinent, però Rossell va insistir que, tot i la voluntat de tancar l’acord durant el mes de juny, no es vol traslladar cap pressió ni acceleració excessiva als sindicats. “Volem donar-los el temps necessari per analitzar a fons la proposta i construir un acord sòlid i realista”, va concloure Rossell.
El ministre va recordar que tota aquesta revisió va en paral·lel a l’aplicació dels nous complements que substituiran el GAdA, el nou sistema d’avaluació de l’acompliment (AvAc) i el reglament de carrera professional. El primer s’aplicarà a partir del 2026, quan s’iniciarà l’avaluació, per cobrar la prima el 2028.
MILLORA LA FORMACIÓ A L'ADMINISTRACIÓ
El ministre es va comprometre a doblar aquest pressupost, que preveu ascendir a un milió d’euros anuals, encara pendent d’ajust en funció de les necessitats específiques de cada cos administratiu.