CANVI INSTITUCIONAL
Un Canòlich per a la història
Serrano agafa el relleu amb l’aposta de mantenir un perfil continuista i donar “servei” a la ciutadania davant dels nous reptes de la societat

Vives entrega el bàcul de bisbe a Serrano, ahir.
El 5 de setembre del 1993 Joan-Enric Vives va ser ordenat bisbe auxiliar per ordre del Papa Joan Pau II, al pla de la seu de la catedral de Barcelona. Tenia 44 anys. El 12 de maig del 2003 va ser nomenat bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra succeint Martí Alanis, que va renunciar per edat. L’acte es va repetir ahir amb el nomenament de Josep Lluís Serrano com a Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra. Va ser un acte emotiu, un Aplec de Canòlich que quedarà registrat als llibres d’història d’un traspàs que, no per esperat, està carregat de simbolisme i que suposa l’inici d’una nova ètapa amb un Papa nou i jove, i un Copríncep nou i jove.
“Les negociacions [despenalitzar l’avortament] segueixen el seu camí”
Joan Enric Vives es retira. Ho farà, com ell va explicar en la roda de premsa, després de 22 anys al càrrec, en un seminari amb altres eclesiàstics d’edat avançada. “Faré petits serveis, no m’espereu als grans pontificats”, va proclamar Vives, que va expressar el desig de poder visitar sovint la presó com a voluntari i fer missions mentre tingui salut, a banda de prioritzar altres aficions culturals com llegir o mirar pel·lícules. Deixarà la Conferència Episcopal Tarraconense i es va comprometre a “no fer nosa, és bastant important. Ho intentaré. Si mai el senyor Lluís veu que faig nosa, pararé”.
“Faré petits serveis, no m’espereu als grans pontificats. Voldria fer classes a la presó”
Bàcul
La missa va ser especial. El bàcul va entrar amb un bisbe i va sortir amb un altre. Aquest darrer va avançar –molt de passada– com pensa afrontar els reptes que els dos càrrecs –que va precisar que “són la mateixa persona”– comporten. Preguntat per l’anhel d’una part important de la societat sobre l’avortament, Serrano va deixar per un instant les cites als evangelis i va deixar clar que és “conscient” d’aquesta situació i que cal “establir diàleg per buscar una resposta que sigui plausible”. Tot un respir per a les autoritats que van assistir a la cerimònia. Seguint l’estela del secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, el nou Bisbe va deixar la porta oberta a trobar una fórmula que satisfaci tothom. “Cal acompanyar les persones que més pateixen i que es puguin trobar en una situació difícil i per tant que s’ha de fer costat en cada moment”. Una frase realment molt definitòria del seu posicionament i expressada tot just agafar el relleu. El Copríncep va reiterar que “les negociacions estan en el seu camí”, en directa referència al contacte permanent entre la Santa Seu i el Govern per despenalitzar l’avortament.

Serrano i Vives es dirigeixen a l’altar per a la missa a l’aire lliure, ahir.
“En aquells moments en què jo he tingut dubtes, sempre he trobat el suport de Vives”
“Tinc l’esperança que d’aquí poc podrem tramitar la modificació del Codi Penal”
Vives, per la seva banda, va mostrar amb humor la seva sorpresa que la notícia no s’hagués filtrat i va agrair al cap de Govern i al síndic la discreció. La Santa Seu va fer públic al matí que el Papa Lleó XIV ha acceptat la renúncia al govern pastoral de la diòcesi d’Urgell presentada per l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra quan va complir 75 anys, el 24 de juliol de 2024. Canòlich va ser l’escenari perfecte per a una cerimònia que quedarà plasmada als llibres d’història. En la seva homilia, Vives va donar gràcies per l’acollida, va demanar perdó pels errors i el silenci i va encoratjar a seguir vivint l’Evangeli amb “fidelitat, amor als pobres i compromís amb el país”. I com no, va adreçar paraules especials al seu successor i va afirmar que continuarà “estimant i pregant per la diòcesi i el Principat”.
“Ha estat un Canòlich justament diferent i històric com sempre molt popular”
Tractats
Serrano també va parlar. Es va compromete a exercir el seu càrrec amb respecte al dret internacional i “pel bé del poble, des del Comapedrosa fins al Runer”. I és que va recordar que els tractats internacionals, com el Conveni de Viena, són vinculants i s’han de respectar, especialment quan afecten a entitats com l’Església d’Urgell i al Principat.