L’obra retirada, exhibida fa 10 anys

L’obra que la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, va decidir retirar dijous a última hora de l’exposició La censura és la comissària d’aquesta exposició, sobre la censura artística, ja havia estat exposada a la Massana fa una dècada en un homenatge al Museu del Còmic, pocs mesos després dels atemptats contra la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo. Ho va confirmar al Diari Joan Pieras, fundador del Museu del Còmic, qui recorda que en aquell moment la portada es va mostrar com a homenatge a les víctimes, sense que es produís cap amenaça ni advertiment de seguretat. “No hi va haver cap problema ni per part del comú ni d’enlloc. Va ser un acte de llibertat d’expressió i de solidaritat amb els afectats”, va assegurar Pieras.

El conflicte es va desencadenar dijous, a menys d’una hora de la inauguració oficial de l’exposició, organitzada al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) i comissariada pel Museu de l’Art Prohibit de Barcelona. A les sis de la tarda, Gili va descobrir la presència de la portada, tot demanant unilateralment la retirada de l’obra per motius de seguretat nacional. Davant la negativa del museu de continuar amb l’exposició sense aquesta peça, es va decidir cancel·lar-la. Tot i no haver consultat prèviament amb tots els consellers comunals, Gili va afirmar sentir-se recolzada per la policia, el Govern i per l’equip tècnic i polític.

“Prefereixo censurar abans que assistir a un funeral, no volia jugar-me ni una sola gota de sang”Rosa Gili, Cònsol major d’Escaldes 

En declaracions públiques, la cònsol va argumentar la seva decisió per la “delicadesa del context internacional” i la voluntat de “prioritzar la seguretat nacional abans que la llibertat d’expressió”, al·legant que el risc terrorista als països veïns és prou elevat per ser preocupant. La cònsol va reconèixer que no havia revisat les peces abans. “Prefereixo censurar abans que assistir a un funeral”, va sentenciar, tot afegint que la mesura sobtada neix de la voluntat de “no jugar ni una sola gota de sang”.

“Fa deu anys vam exposar la portada de ‘Charlie Hebdo’ i no va haver-hi cap amenaça”Joan Pieras, Fundador del Museu del Còmic

El comissari de la mostra i director artístic del museu, Carles Guerra, va manifestar que “quan com a curador poso la portada de Charlie Hebdo al costat de les fotos de les víctimes estic dient que això forma part d’un cos únic”, i va remarcar que “treure la portada és treure alguna cosa a les fotos de les víctimes”.

Segons va confirmar el mateix Museu de l’Art Prohibit, la llista completa de les obres s’havia entregat al comú al gener, més de quatre mesos abans de la inauguració. Les persones responsables designades pel comú i coneixedores de la proposta artística van ser Aurora Baena, responsable del CAEE; Valentí Closa, conseller de Cultura, i Anna Allué, directora de Cultura.

Art sense silenci

El Museu de l’Art Prohibit va recordar que des de la seva obertura fa un any i mig “mai han tingut cap incidència ni risc de seguretat”, malgrat exposar peces com Silence Rouge et Bleu, de Zoulikha Bouabdellah, una instal·lació de catifes de pregària intervingudes i foradades. L’espai va assegurar que mai han inclòs “protocols de seguretat especials, no són necessaris perquè es poden visitar les sales amb total llibertat”. Guerra va qualificar de “ridícul que se’ns censuri una exposició que parla de censura”, que la cònsol argumentés “por” per retirar la portada perquè “posa en perill la seguretat nacional d’Andorra”. La mostra tenia un pressupost aproximat de 30.000 euros, segons va facilitar el comú, una inversió que ara es dona per perduda.

L’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA) va expressar la seva preocupació per la cancel·lació de l’exposició sobre la censura i va denunciar pressions del comú d’Escaldes perquè els mitjans no informessin sobre la retirada d’una obra. Va condemnar aquestes accions com un atac a la llibertat de premsa i als valors democràtics.

Joan Pieras, per la seva banda, va reflexionar, en conèixer la notícia, que la resposta administrativa va ser “ridícula” i que interpel·la directament la naturalesa de l’exposició. “Si la peça censurada no es pot mostrar en una exposició sobre la censura, llavors és que la censura ha guanyat el debat abans de començar”, va concloure.