AFERS EXTERIORS

França i Andorra atansen posicions pel cobrament recíproc de multes

Tor apunta que l’estat gal estaria d’acord amb la contraproposta andorrana de no incloure les multes d’aparcament

Tor a la presentació de l’activitat del ministeri d’Exteriors.Sergi Pérez

Àlex Ripoll
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

L’acord amb França perquè les infraccions de trànsit es puguin cobrar entre els dos països és cada cop més a prop. La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ho va confirmar durant la roda de premsa que va oferir al Consell General per presentar l’activitat del seu ministeri durant el 2024.

La iniciativa va partir de França, però la proposta inicial va ser rebutjada per Andorra per ser massa àmplia i incloure aspectes que superaven el marc establert per la directiva europea, segons va explicar la ministra. El Govern va presentar una contraproposta més ajustada a l’entorn normatiu europeu, que sembla haver estat ben acollida a l’altra banda de la frontera, situació que ajudaria a fer que “aviat s’arribi a un acord”, va celebrar Tor. La directiva de la UE es basa en la notificació de les infraccions, però els països afectats poden iniciar processos per assegurar l’abonament de la sanció.

“L’objectiu és contribuir a la seguretat de les carreteres d’accés al país”Imma Tor, Ministra d’Afers Exteriors

Andorra defensa que l’acord se centri exclusivament en matèries de seguretat viària, com ara els excessos de velocitat o altres infraccions que posin en risc la vida de les persones. En canvi, França també hi volia incloure el cobrament de multes de pàrquing. “L’objectiu és contribuir a la seguretat de les carreteres d’accés al país i protegir els ciutadans contra els accidents”, va remarcar Tor. Tot i l’entesa general, la ministra no va avançar cap data concreta.

“Volem que l’acord se centri en excessos de velocitat i allò que posi en perill la vida”Imma Tor, Ministra d’Afers Exteriors

Reglament de carrera

Un altre dels punts destacats de la compareixença va ser el reglament de la carrera professional del cos diplomàtic, un projecte que, segons Tor, està “molt avançat”. Fa dues setmanes es va lliurar un segon esborrany als funcionaris, incorporant les aportacions rebudes a la primera ronda. Ara, el Govern espera noves opinions per garantir que el procés sigui “completament participatiu”.

Tot i no concretar una data definitiva, la ministra es va mostrar confiada que el reglament pugui entrar en vigor aquest mateix any. Això permetria començar les primeres avaluacions i ajudar a crèixer als funcionaris amb més antiguitat.

Informe d'acció

El Govern també va presentar l’Informe d’acció exterior 2024, que recull les principals línies de treball desenvolupades pel ministeri. L’any va estar marcat per l’impuls a l’acord d’associació amb la Unió Europea, la promoció del multilateralisme, la defensa dels drets humans, la igualtat de gènere i la projecció internacional de la cultura i la llengua andorranes.

La xarxa diplomàtica es va reforçar amb vuit ambaixades i diversos ambaixadors no residents, i es van establir relacions amb tres nous estats: Namíbia, Malàisia i Costa d’Ivori. També es va intensificar la cooperació amb altres petits estats europeus.

En l’àmbit regional, es va avançar en projectes com l’eix Andorra-Catalunya-Occitània i en la candidatura per incloure l’Estat del Pirineu a la llista del patrimoni de la Unesco. En l’àmbit multilateral, Andorra va tenir participació en l’ONU i l’OSCE.

EL GOVERN OBRE LA PORTA A RECONÈIXER PALESTINA SI AJUDA A ASSOLIR LA PAU A LA REGIÓ

La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, obre la porta al reconeixement de Palestina si l’acció pot ajudar a assolir la pau. Tor va recordar que Andorra defensa la solució dels dos estats. Tot i això, va puntualitzar que aquesta posició no implica, de moment, el reconeixement formal de Palestina com a estat, però que la posició no és definitiva i podria veure’s influïda segons el que passi el mes vinent. “Alguns països ja l’han reconegut i ara és possible que un nou grup d’estats ho faci, entre els quals França. Hi ha una reunió prevista a l’ONU a mitjan juny que pot aportar elements nous perquè el Govern iniciï una reflexió sobre aquest reconeixement”, va explicar.

La ministra va deixar clar que, ara per ara, aquesta és només una hipòtesi i que la decisió dependrà de si el reconeixement pot contribuir realment a la pau a la regió. “Fins fa poc no vèiem clar que fos el moment de fer aquest pas, ja que no hi ha una autoritat palestina clara ni uns territoris ben definits per culpa del conflicte. Però si el reconeixement ajuda a assolir un alto el foc i una pau justa i duradora, ens ho podríem plantejar”, va dir.
tracking