CONSELL GENERAL
Espot veu “competència deslleial” en els elevats sous dels comuns
El cap de Govern apunta que a les administracions locals s’ofereixen sous que són un 20% superiors per fer la mateixa feina que a la central
Xavier Espot, ahir al Consell General.
Els salaris dels comuns, sovint superiors als que ofereix el Govern, generen una “competència deslleial” entre administracions per captar treballadors. La problemàtica la va exposar el cap de Govern, Xavier Espot, que va lamentar les mesures “profundament inequitatives” aplicades per algunes administracions comunals a l’hora d’aplicar increments salarials “lineals i per a tothom”. Aquestes diferències han provocat casos en què “treballadors del Govern marxen als comuns perquè hi cobren un 20% més per fer la mateixa feina, o fins i tot en departaments amb menys càrrega de responsabilitat”, va denunciar Espot.
“Alguns comuns no s’han sentit al·ludits amb les disposicions de la Llei de Funció Pública”
El cap de Govern va assenyalar que una eina per corregir aquesta situació es troba a la Llei de la Funció Pública, que es modificarà durant aquesta legislatura. Tot i això, va recordar que la normativa ja preveu mecanismes que prevalen sobre les disposicions de cada comú, per evitar situacions com les esmentades. “Aquestes disposicions o bé no s’han aplicat, o algunes corporacions comunals no s’han sentit al·ludides”, va remarcar.
Les declaracions d’Espot van tenir lloc al Consell General, en resposta a les preguntes formulades pel conseller general de Concòrdia Pol Bartolomé, interessat per les negociacions sobre les graelles salarials dels funcionaris i el creixement de la despesa en personal al sector públic. En aquest sentit, Espot va recordar que alguns dels comuns que han augmentat significativament aquesta despesa els darrers anys estan governats per Concòrdia, i els va instar a fer valer la seva influència per evitar perpetuar polítiques salarials diferenciades.
“La base de l’augment és l’equitat, la coherència i la sostenibilitat pressupostària”
Graelles salarials
El Govern ja té sobre la taula una proposta sobre el nou model retributiu i sobre el complement compensatori per la no aplicació, durant anys, de la gestió de l’acompliment. Aquesta proposta es treballarà amb els sindicats a partir dels principis d’“equitat, coherència i sostenibilitat pressupostària”. Així ho va expressar la ministra de Funció Pública, Trini Marín, en resposta a la pregunta inicial de Pol Bartolomé.
Marín va destacar que l’objectiu és establir una “base sòlida” per al model retributiu de l’administració i va recordar que el complement de carrera que s’està elaborant es començaria a aplicar l’any vinent. Bartolomé, però, va criticar com a “injust” que els increments per compensar el GAdA oscil·lin entre l’1% i el 8%, ja que això beneficiaria més els treballadors amb salaris més alts. La ministra li va respondre que aquests treballadors, en canvi, tindran un recorregut més limitat en el complement de carrera i, per tant, estaran menys compensats a llarg termini.
La presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va aprofitar per denunciar que no se li havia facilitat la informació sol·licitada en una pregunta per escrit. Espot li va recordar que pot demanar els complements corresponents i es va mostrar molest pel fet que Montaner afirmés que 224 interins havien estat col·locats “a dit” des de l’inici de la legislatura. El cap de Govern va admetre que en casos puntuals es poden fer contractacions directes, però sempre emparades per la llei, i va assegurar que no es fan “contractacions per amiguisme”.
MARSOL DEFENSA QUE LA DESIGUALTAT HA DISMINUÏT EL 2024
Per a Marsol, els principals indicadors d’equitat han millorat, segons es desprèn de l’estudi, i el 20% de la població amb rendes més baixes ha vist incrementar els seus ingressos un 0,5%, mentre que els del 20% amb més ingressos han disminuït. També va destacar que la privació material severa ha passat del 7,3% al 5%, i que la sobrecàrrega de costos d’habitatge –llars que destinen més del 40% dels ingressos a pagar el lloguer– s’ha reduït del 10% al 9,4%. “La gent guanya més diners i la desigualtat decreix”, va afirmar, a més de subratllar que els ingressos de les persones amb risc de pobresa han passat de 9.000 euros el 2023 a 14.000 el 2024.
Tot i aquestes xifres, Pere Baró va lamentar que “un 31% de la població encara té dificultats per arribar a final de mes”, segons les dades del 2023, i va acusar Demòcrates de deixar “una Andorra sense horitzó”.
Marsol va replicar per defensar l’actuació del Govern en matèria d’habitatge, amb una inversió anual de 12 milions i el desenvolupament d’un parc públic d’habitatges. També va destacar que el salari mitjà ha augmentat un 24% els últims anys, mentre que el cost de la vida ho ha fet en un 17%.