Una setantena de lleis fruit del cabal UE

La qüestió de si es pot renegociar o no l’acord ja tancat va ser una de les rèpliques del secretari d’Estat d’Afers Europeus a Concòrdia però no l’única de la compareixença. La càrrega d’adopció de normativa comunitària va ser un altre dels aclariments de Landry Riba, que va negar de manera taxativa que impliqui l’aprovació de 6.000 lleis, xifra que va donar la formació liderada per Cerni Escalé en un comunicat de l’abril en què reclamava la suspensió de les negociacions. El secretari d’Estat va matisar que són prop de 4.000 els actes de la UE que s’han d’adoptar, però que alguns ja formen part de la normativa andorrana o bé ja s’apliquen. A més, es podran agrupar diversos en una única llei. El resultat que s’ha calculat és que s’hauran d’aprovar una setantena de lleis per assumir el cabal ja existent, l’històric, però amb uns tempos variables, en funció de les transitòries. En el cas del sector financer, de fins a 15 anys. Després s’haurà d’assumir el cabal dinàmic, el que s’anirà aprovant. Però Riba va tornar a defensar que serà una oportunitat: “Podrem influir sobre normativa que ens serà d’aplicació, influència que mai no hem tingut.” Riba va defensar, a més, que es pot assumir aquesta càrrega, el “repte més gran” al qual s’haurà enfrontat l’administració, però “no hem de tenir dubtes de la seva capacitat”.

El secretari d’Estat va repassar durant la compareixença el perquè de la tria de la fórmula de l’acord d’associació, el format, les oportunitats, els desafiaments que suposa per als sectors tradicionals o l’estat actual de la situació, pendent de si l’acord serà o no mixt, que és el que marcarà el calendari. I va defensar que “ningú ha colat cap gol”, en relació amb el càlcul de les quotes d’immigració, objecte també de crítiques per part de Concòrdia. L’augment de nous permisos per a comunitaris és superior a Andorra que a San Marino o Liechtenstein. “Les solucions són diferents perquè les realitats són diferents”, va esgrimir Riba, que va defensar els càlculs fets, que han tingut en compte les necessitats de mà d’obra, i que estan per sota del creixement dels últims anys. Per a Escalé, “és un sistema que sempre ha de créixer i no decréixer”. Una altra de les picabaralles va ser la limitació de la compra d’immobles per part d’estrangers (comunitaris). Escalé va demanar per què no s’havia recollit al text. I Riba va insistir fins a dos cops que era perquè llavors encara no hi havia cap norma interna que ho recollís, però que la carta de la Comissió Europea no deixa lloc a dubtes sobre que s’incorporarà a l’acord.