48 persones esperen plaça pública a una residència

Actualment, hi ha 48 persones que estan en llista d’espera per accedir a una plaça pública en una residència, segons va informar la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, en una entrevista al Parlem-ne de Diari TV. D’aquestes, una quarantena ja estan allotjades en centres privats, va puntualitzar la ministra, que va recordar que la legislació permet que una persona amb plaça en una residència privada es pugui inscriure per optar a una de subvencionada. Pel que fa a la resta d’usuaris pendents d’assignació, Marín va garantir que tots estan rebent algun tipus d’atenció, ja sigui a través de serveis a domicili o en centres de dia.

El servei d'atenció a domicili ofereix la cura bàsica tot i la manca de personal

L’espera s’ha reduït en els darrers mesos perquè les places s’han incrementat en 33, fins les 265. A més, la ministra va indicar que pròximament s’afegiran cinc noves places gràcies a un conveni signat amb la residència Salita.

Actualment, el país disposa de 265 places públiques en residències

Paral·lelament, la ministra d’Afers Socials va anunciar que el projecte del centre sociosanitari d’Encamp segueix avançant. Marín va explicar que ja s’han mantingut reunions amb inversors i que aquests ja estan tramitant les autoritzacions necessàries amb el comú. Aquest centre tindrà una capacitat per a unes 140 persones, de les quals el 45% seran places concertades amb el Govern que ajudaran a reduir les llistes d’espera.

Falta de personal

Un dels serveis que ajuden a reduir la pressió sobre les residències és el d’atenció domiciliària, tot i que arrossega un dèficit crònic de personal. Per funcionar a ple rendiment, el servei necessita 34 professionals, però actualment només hi ha 21 places cobertes. Marín va explicar que, tot i els esforços del ministeri per ampliar la plantilla, la contractació està resultant molt complicada, ja que sovint els edictes queden deserts.

Tot i la manca d’efectius, la ministra va assegurar que es garanteixen els serveis essencials, com ara la higiene o l’atenció a persones amb altes dependències. En canvi, s’han hagut de reduir o eliminar serveis complementaris com l’acompanyament per passejar, ajudar a l’hora de dinar o simplement fer companyia. “Aquest tipus d’acompanyament l’hem hagut de deixar de fer, però el servei bàsic, el que afecta la higiene i les necessitats més essencials, el mantenim”.