El PS veu falta de valentia en l’avortament

En una entrevista de fa dues setmanes a la televisió pública del país veí del sud, el cap de Govern, Xavier Espot, va defensar la despenalització de l’avortament com la solució per mantenir l’equilibri del Coprincipat, i que, “en tots els altres aspectes, Andorra és avui dia un país on existeix un nivell de reconeixement dels drets cívics i socials molt, molt ampli”.

Aquest sentiment de resignació institucional no sembla compartit per tota la classe política. En concret, el Partit Socialdemòcrata considera que l’encara no legalització de l’avortament és per falta de “valentia” i “voluntat” política davant el mur dels límits del Coprincipat episcopal, que, gràcies a les conquestes socials, ja es van aconseguir esquerdar amb l’aprovació de la Llei del divorci o la del matrimoni igualitari, únicament ratificada pel cap d’Estat francès.

Defensa que França ha constitucionalitzat el dret

“Si no ens situem en els termes de saber què és el que passaria, és perquè no hi ha la valentia política suficient per tirar endavant el Coprincipat”, va comentar la líder parlamentària de la formació, Judith Casal, en una conversa amb el Diari. Per a Casal, “el que hem de fer els andorrans és “prendre les nostres decisions com a país i en el cas que es plantegin canvis d’escenari ja els abordarem quan toqui”, amb referència a possibles xocs amb la construcció institucional, i ho escenifica en la Llei del divorci, donat que “si el Coprincipat episcopal no era favorable a la Llei del divorci i no ha caigut perquè poséssim el divorci en aquest país, com això, el mateix amb l’avortament”.

Casal descarta ara per ara, encapçalar un projecte polític en el futur

De fet, la socialdemòcrata es referma en l’altra cara de la moneda. “Només parlem del Copríncep episcopal, però el Copríncep francès ve de constitucionalitzar el dret a l’avortament”, comenta. Una recepta que per a la líder del PS ha de ser lliure i per terminis.

En aquest sentit, és molt taxativa en l’acolliment del dret en el marc jurídic del país. “Ha de ser vàlid perquè és una vergonya, ho dic amb totes les lletres, que en ple segle XXI Andorra encara no tingui reconegut el que les Nacions Unides ja reconeixen com un dret humà”, assegura, afegint que “per a mi, qualsevol altre pretext no és suficient per negar un dret tan important a les dones d’aquest país”.

A més, assegura que per a la seva formació és “essencial” per defensar els drets de les dones i que cadascuna pugui decidir què és el que fa respecte a la seva planificació familiar. “No volem obligar a avortar les dones creients, però tampoc volem que les dones creients ens obliguin a nosaltres que no puguem avortar”, apunta, recolzant-se en el fet que, a parer seu, el dret a l’avortament és una qüestió democràtica.

Preguntada per si estaria disposada a sacrificar el Coprincipat per assolir el dret, Casal no es mulla, ja que “és una posició que el meu partit no ha pres mai”, però al·lega que els socialdemòcrates sí que tenen una posició política aprovada en una ponència d’un congrés per unanimitat de la militància, en què defensen que la solució al conflicte passa per l’avortament lliure i per terminis. “Per tant, mai ens hem situat en la dicotomia Coprincipat sí o no per l’avortament, perquè pensem que aquest és un escenari que defensen altres. Nosaltres mai ens hem qüestionat el Coprincipat per poder exercir els drets que creiem que la nostra ciutadania reclama o que nosaltres defensem”, indica.

Futur polític personal

Casal fa gairebé vuit anys que conviu amb l’esclerosi múltiple, deu quan acabi la legislatura, i, tot i així, està al capdavant d’un projecte polític. No obstant això, ara per ara descarta ser la cara del Partit Socialdemòcrata en el futur electoral més immediat. “Gairebé segur que no encapçalaré un projecte polític en primera persona, mai dic les coses definitivament perquè soc conscient que, com les perceps, potser demà hi ha algun element que canvia, però tinc altres coses a la meva vida que em preocupen i ara mateix el meu físic i la meva salut també em comprometen”, afirma.

En aquest sentit, creu en la regeneració política i en uns companys per qui se sent “totalment representada” i, malgrat la seva condició, assegura que té “l’energia i la motivació” per continuar amb la responsabilitat que va adquirir a les eleccions, ja que “a mi el meu país em motiva, com també ho fa que hi hagi avenços socials”.