De tres a cinc anys ininterromputs

Els residents que aspiren a obtenir la nacionalitat andorrana podran fer-ho sense necessitat d’haver viscut 20 anys seguits al país, sempre que els darrers anys –entre tres i cinc– hi hagin residit de manera ininterrompuda. Aquesta és la proposta que el Govern està acabant de perfilar en el marc de la reforma de la Llei qualificada de la nacionalitat, que preveu tenir enllestida aquest any, segons va poder saber el Diari.

“Si es permetés, segurament el 90% de la població del país tindria doble nacionalitat”Xavier Espot, Cap de Govern

El nou sistema permetrà acumular anys de residència sense el risc de perdre’ls en cas d’haver de marxar temporalment per qualsevol motiu. Es tracta d’una reforma pensada per evitar situacions injustes, com ara la de residents que, tot i haver viscut prop de 20 anys al Principat, van perdre tot el còmput per haver-se’n anat un temps.

“A Andorra, la millor arma és la paraula. Estem orgullosos d’un passat de pau”Xavier Espot, Cap de Govern

El cap de Govern, Xavier Espot, va fer referència a aquesta reforma responent a preguntes dels parlamentaris europeus durant la seva primera intervenció davant el Consell d’Europa. El parlamentari socialista portuguès Paulo Pisco li va preguntar pels drets polítics dels residents i la possibilitat d’obrir la porta a la doble nacionalitat. Espot va descartar aquesta opció, tot assegurant que “segurament el 90% de la població del país tindria doble nacionalitat”, i que això convertiria la nacionalitat andorrana en “simbòlica”. En canvi, sí que va confirmar que s’està treballant per flexibilitzar els requisits. El que no es preveu modificar és el nombre total d’anys necessaris per accedir al passaport andorrà: es mantindran en 20 per als residents, tres en cas de matrimoni amb un ciutadà andorrà i 10 per als que hagin cursat tota l’escolarització al país.

“Hem de construir una Europa on la dignitat, la democràcia i la justícia guiïn les nostres accions”Xavier Espot, Cap de Govern

Exemple de covivència

El discurs d’Espot va tenir lloc després d’un debat entre parlamentaris sobre la guerra a Ucraïna i les amenaces que suposa per a la democràcia. En aquest context, el cap de Govern va començar preguntant: “Què pot fer un país de 468 quilòmetres quadrats davant les amenaces?” La resposta la va donar ell mateix fent un repàs a la història. “A Andorra, la millor arma és la paraula. Estem orgullosos d’un passat de pau. Sempre hem optat pel diàleg per garantir la continuïtat de la democràcia”, va explicar el cap de Govern.

Espot, que va ser convidat pel president de l’organisme, Theodoros Rousopoulos, va refermar durant la seva intervenció el compromís d’Andorra amb la cooperació multilateral, la inclusió social, el desenvolupament econòmic sostenible i amb el fet de continuar sent un exemple de convivència pacífica.

Finalment, el cap de Govern va reiterar la voluntat de participar activament en la resposta als grans reptes globals, com el canvi climàtic, les crisis humanitàries, els avenços tecnològics i la defensa de la democràcia. “Junts, des de cada racó del Vell Continent, per gran o petit que sigui, hem de continuar construint una Europa on la dignitat, la democràcia i la justícia guiïn les nostres accions”, va concloure.

Avortament en dos anys

En el torn de preguntes, Espot també va abordar la qüestió de l’avortament. Va reconèixer que es tracta d’una situació “delicada”, no tan sols des de la perspectiva de gènere, sinó també pel seu encaix amb les institucions més altes del país, especialment amb el Copríncep episcopal.

Tot i així, va explicar que s’està treballant en “solucions creatives” per tal que les dones andorranes puguin avortar fora del país amb el suport i les ajudes pertinents. A més, va assegurar que la despenalització de l’avortament serà una realitat abans que acabi la present legislatura, el 2027.