Calma davant dels aranzels

El terratrèmol comercial que ha suposat l’entrada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha ressonat a Andorra. El líder nord-americà va anunciar dimecres la imposició d’aranzels del 10% a tots els productes exportats des del Principat. Ho va fer amb una bateria de mesures que afecten directament les relacions comercials amb Europa, incloent-hi els petits estats que, com Andorra, no formen part de la Unió Europea. Un moviment que des del Govern estan estudiant, però que creuen que tindrà un impacte “molt reduït” tenint en compte el volum de transaccions entre els dos països.

Les exportacions andorranes als Estats Units el 2024 van tenir un valor de 6,1 milions de dòlars –que es veurien afectats pels nous aranzels–, segons la informació facilitada pel Govern. Pel que fa a les exportacions estatunidenques, van sumar 15,38 milions, fet que va deixar una balança comercial positiva per als EUA de 9,29 milions de dòlars. Els béns que més es van enviar a Amèrica van ser productes d’electrònica per un valor d’1,7 milions d’euros, seguits de joieria (704.464 euros) i vestit i calçat (503.443 euros), mentre que moltes de les operacions van caure sota la categoria de diversos (2,9 milions d’euros). Pel que fa a les importacions, els productes que més va adquirir Andorra van ser vehicles de transport, amb un valor de 6,82 milions. En segon lloc, hi havia els productes electrònics per valor de dos milions, i el podi el van tancar les begudes i el tabac (1,5 milions d’euros).

El 2023 les exportacions cap als Estats Units van sumar 53,5 milions

L’any que es van registrar més exportacions cap als Estats Units va ser el 2023. Llavors, el valor total de les operacions va ser de 53,5 milions d’euros, 50,1 dels quals van correspondre a la compra d’obres d’art, segons dades de l’Observatory of Economic Complexity (OEC). El mateix any, les importacions andorranes de productes estatunidencs van ser de 5,9 milions, sent el polímer d’etilè el principal producte adquirit al país (1,43 milions).

El gener d’enguany les exportacions andorranes van sumar 269.000 euros, amb moviments destacats de quadres per un valor de 25.000 euros, instruments de vent (20.000 euros) o gravats (14.000 euros).

La decisió no afecta només el Principat. Altres petits estats europeus també es veuran penalitzats: Liechtenstein haurà d’assumir un aranzel del 37%, mentre que San Marino i Mònaco, igual que Andorra, estaran subjectes a un 10%. Els països membres de la Unió Europea, com Xipre o Malta, també hauran de pagar un 20%, dins del paquet general d’aranzels anunciats per a la UE.

El nou pla aranzelari ha estat rebut amb preocupació en diversos sectors econòmics europeus, que temen una escalada de tensions comercials i la pèrdua de competitivitat en el mercat nord-americà.

Feina dels ambaixadors

El grup parlamentari d’Andorra Endavant va reaccionar als aranzels qüestionant la tasca de les ambaixades. El partit liderat per Carine Montaner va apuntar que “no podem continuar invertint recursos públics importants en l’àmbit exterior sense cap retorn clar, ni cap indicador tangible de l’impacte d’aquesta acció”. La formació va recalcar que les ambaixades “han de ser eines actives de defensa dels interessos nacionals, no simples presències simbòliques”, i va reclamar que han de saber “què es fa, com es fa i amb quin resultat” en situacions com aquesta de les barreres comercials, “on un aranzel pot tenir conseqüències greus per als productes andorrans o per a les empreses afectades per obstacles comercials inesperats”.

El partit de Montaner va demanar que el Govern “valori amb rigor l’eficàcia de les diferents ambaixades i delegacions que Andorra manté i paga arreu del món”, i va insistir que aquesta avaluació s’ha d’entendre com “una pràctica de transparència”.