ZONES PROTEGIDES

Conflicte per l’entorn de protecció de Casa de la Vall

Els propietaris critiquen que els imposin restriccions en edificis de més de 60 anys

Casa de la Vall, el Consell i els blocs afectats.Fernando Galindo

Joan Ramon Baiges
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Els propietaris de diverses finques situades a prop de Casa de la Vall, a Andorra la Vella, han presentat un recurs administratiu contra el decret 28/2025, aprovat pel Govern per establir els entorns de l’edifici històric. Els afectats al·leguen que el decret viola els seus drets de propietat i no s’ajusta a la legalitat vigent, obrint un debat sobre com s’han de gestionar les tensions entre la protecció del patrimoni cultural i els drets dels ciutadans.

El decret, publicat al BOPA el 5 de febrer, estableix dues zones de protecció al voltant de Casa de la Vall. La primera, anomenada zona d’acompanyament, és la més propera al monument i imposa criteris estrictes per a les futures reformes, com ara una alçada màxima per als edificis. La segona, la zona preventiva, és més àmplia i permet als comuns de cada parròquia decidir si apliquen les recomanacions del ministeri de Cultura. L’objectiu és preservar les visuals i l’entorn d’aquests monuments.

No obstant això, els propietaris de tres edificis propers a Casa de la Vall, inclosos en aquestes zones, no estan d’acord amb la mesura. En el recurs administratiu sostenen que el procediment seguit pel Govern presenta múltiples irregularitats. En primer lloc, denuncien que no se’ls va notificar personalment sobre el procés d’establiment de les zones de protecció, tal com exigeix la Llei 15/2014 de modificació de la Llei del patrimoni cultural. Aquesta falta de notificació, segons els recurrents, va deixar-los en una situació d’indefensió i va impedir que poguessin presentar les seves al·legacions de manera adequada.

En segon lloc, critiquen que el decret introdueix el concepte d’“elements pertorbadors”, una figura que no està definida a la Llei del patrimoni cultural ni en la seva modificació. Els recurrents consideren que l’executiu ha excedit les seves competències en crear aquesta figura sense base legal i que aquesta decisió afecta directament els seus drets de propietat. “El Govern no pot inventar-se figures jurídiques que no estan previstes a la llei”, asseguren els representants legals dels propietaris en l’escrit.

Un altre punt clau del recurs és l’“error” en la delimitació de les zones de protecció. Els recurrents afirmen que les finques que limiten directament amb Casa de la Vall són de titularitat pública, és a dir, pertanyen al Consell General, i no les seves. Per tant, consideren que el decret ha inclòs incorrectament les seves propietats dins de la zona 1, la més restrictiva. A més, denuncien que no s’ha publicat el croquis necessari per definir els límits de la zona 1, tal com estableix la llei. Aquesta “falta de transparència”, segons els recurrents, genera “inseguretat jurídica i dificulta” la defensa.

Els propietaris també qüestionen que se’ls atribueixi la responsabilitat de l’alteració de les visuals de Casa de la Vall. Argumenten que els canvis més significatius en l’entorn han estat realitzats per l’administració pública, com ara la construcció de la nova seu del Consell General i l’enderroc de l’antiga Casa del Benefici, coneguda com l’edifici de les Monges. Aquestes obres, segons els recurrents, van alterar de manera irreversible les visuals històriques dels monuments. “Els nostres edificis, construïts amb permisos legals en els anys seixanta i setanta, són més antics que la nova seu del Consell General. No som nosaltres qui hem canviat l’entorn”, afirmen els afectats.

En el recurs, els propietaris demanen la nul·litat de ple dret del decret, la devolució de l’expedient al ministeri de Cultura perquè es reiniciï el procediment de manera “transparent” i la suspensió del decret mentre es resol el recurs. Consideren que la seva execució podria causar perjudicis irreparables, ja que limitaria les seves facultats de construir i mantenir l’alçada dels seus edificis, que ja estaven autoritzats abans de l’aprovació del decret.

El ministeri, per la seva banda, defensa el decret en afirmar que es basa en estudis tècnics realitzats per un equip multidisciplinari d’especialistes. Segons el Govern, la mesura és necessària per preservar el patrimoni cultural i garantir que les futures intervencions en l’entorn dels monuments respectin els valors històrics i paisatgístics. Tanmateix, els propietaris insisteixen que el procediment ha estat defectuós i que les seves propietats han estat incloses de manera arbitrària en les zones de protecció.

Ara, el Govern haurà de decidir si el decret s’ajusta a la legalitat o si, com al·leguen els propietaris, ha de ser anul·lat per incomplir les garanties processals i vulnerar els drets de propietat. Una resposta negativa permetrà iniciar el camí a la Batllia contra aquest decret de protecció de l’entorn de l’històric edifici de Casa de la Vall.

INCOMPATIBILITAT AMB LA LLEI DE L'HABITATGE

Els propietaris fan referència a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i a les seves modificacions, que estableix mesures de protecció i estímul del mercat de l’habitatge. Argumenten que les limitacions imposades podrien afectar els seus drets de propietat i els usos admesos dels seus edificis, especialment en relació amb l’habitatge i els lloguers residencials. En concret, mencionen que, segons les disposicions urbanístiques vigents, no s’hauria de procedir a ajustar l’alçada dels seus edificis si es compleixen certs requisits, com ara destinar tot l’edifici a lloguer residencial o a espais compartits; no fer ús turístic de cap unitat, i no vendre cap part de l’edifici ni canviar el seu ús futur. Al·leguen que el decret podria entrar en conflicte amb les normes sobre l’habitatge i els lloguers residencials.
tracking