Una olla de problemes

“A Andorra hi ha tants problemes que no sé ni per on començar.” Aquesta va ser la resposta de la Mònica, una de les manifestants que es van unir ahir a la manifestació de l’1 de maig, i és que la d’ahir era una protesta que anava més enllà de l’habitatge, es protestava pels salaris, per la sanitat, per la tretzena paga, pel feminisme i per tots aquells obstacles que més sofreix el poble andorrà. Després de rumiar, la Mònica va afegir que el problema que més l’afectava a ella era el de la vivenda –que va ser el tema estrella de la protesta–, ja que “cobro 1.600 euros i no puc permetre’m pagar un pis jo sola”. El Pol, un noi d’Escaldes, va apuntar als culpables i va dir que “la situació del país amb l’habitatge ens empeny cada cop més a queixar-nos i protestar, que haguem de marxar de les nostres cases per tenir un futur és una vergonya que el senyor Espot haurà de portar tota la seva vida”.

El segon tema que més van reclamar els assistents va ser el de les millores salarials i la tretzena paga. L’Arnau va explicar que “a Espanya pel que faig em donen més diners i allí la vida és més barata, em quedo perquè estimo el meu país, però trobo molt trist que no tinguem condicions de vida millors”. Per la seva banda, l’Ona i la seva mare van lamentar que no es tingui present la tretzena paga, que hauria de ser “dret universal de tots i totes”. Els crits dels manifestants van acompanyar les queixes de l’Ona i sovint van proclamar “sense tretzena paga farem vaga”, entre altres consignes que urgien el Govern a millorar els salaris i les condicions de vida de la gent.

La Marta i la Verònica, en canvi, van dir que el que més els preocupa de la situació actual del país és la manca de drets de la dona, i que “viure en un país on no es respecten els drets bàsics reproductius és incomprensible”. Les joves van afegir que no pararan de mobilitzar-se fins que s’aconsegueixin millores en aquest aspecte i que “esperem que siguin d’aquí a poc”.

Altres problemes, menys generalitzats, però presents al país també van tindre cabuda a la manifestació. La Luz i l’Alfredo van explicar que ells estaven protestant per les dificultats de trobar pisos de lloguer que acceptin la presència d’animals, “hem hagut de pagar més del que ens agradaria per trobar un pis que deixi entrar el Rocky –el seu gos–, no pot ser que visquem en un país on es vulnerin els drets dels animals”, va explicar la Luz, que va apuntar que al seu país, l’Argentina, això no li hauria passat.

El mal temps tampoc va passar desapercebut i alguns manifestants van lamentar que més gent no s’hagués sumat a la mobilització. “Tots volem un món millor, però pocs ens mullem per aconseguir-lo”, va recriminar un home que va preferir romandre anònim. “Nosaltres som aquí perquè els que estan a casa puguin tenir un futur millor”, va afegir el seu acompanyant, que tampoc va voler comunicar el seu nom, però va explicar que porta “18 anys vivint a Andorra, i tot el que veig és que la vida empitjora dia a dia sense que ningú faci res per millorar les nostres vides”.