'Cas BPA'
Retrobament d'amics i fred
L’espera de l’obertura de la sala de Prada Casadet va arreplegar a les portes processats, advocats i periodistes. Un matí gèlid en què hi va haver retrobaments, si més no icònics. Un dels quals el d’Higini Cierco i Joan Pau Miquel. Tots dos es van fer una forta abraçada.
Retrobament d'amics i fred
Hi havia expectació mediàtica, sí. Però no tanta com s’esperava. De mitjans nacionals, gairebé tots. D’estrangers: TV3, l’Agència Catalana de Notícies i Crònica Global. I abans que s’obrís la porta de la sala d’actes de Prada Casadet, un denominador comú entre periodistes, processats i advocats: el fred. Un fred intens en un matí de retrobaments. Un dels quals, el d’Higini Cierco, un dels dos màxims accionistes de BPA, amb Joan Pau Miquel, ex-conseller delegat de l’entitat i el processat per a qui la fiscalia demana més pena (8 anys de presó i 100 milions d’euros de multa). Es van veure, es van donar la mà i es van abraçar. També hi va haver salutacions entre la resta d’acusats. Santiago de Rosselló, que també s’enfronta a 8 anys de presó i a una multa de 70 milions d’euros, es va saludar afectuosament amb Cierco i Miquel. Semblava més un retrobament que no pas un judici amb 25 processats en què es demanen 150 anys de presó. Tots els processats i els advocats estaven convocats a les deu del matí, però no va ser fins quaranta minuts després que el president del tribunal, Josep Maria Pijuan, va poder donar per iniciada la vista amb les qüestions prèvies que està previst s’allarguin durant tota la setmana. Abans cada un dels acusats va ser cridat un per un per entrar a la sala després ser controlats per un guarda de seguretat amb un detector de metalls a les mans.
Abans d’això, la gran majoria d’ells s’havia refugiat del fred a la petita recepció que dona entrada a la sala. També Higini Cierco, que en estar cridat al judici com a testimoni no va poder entrar a la sala i va haver de marxar en espera de tornar el dia que hagi de declarar. Potser en aquell moment ja s’haurà arreglat un dels problemes de condicionament de la sala: el fred. I és que també en feia dins la sala. Tant que Pijuan va voler donar explicacions. “Es tracta d’un edifici intel·ligent, intentarem pujar un parell de graus la calefacció”, va dir, per afegir –en to de broma– que “si no ho acabem de solucionar demà poden portar una manteta si ho necessiten”.
Ho va dir després de l’única pausa que hi va haver en una primera jornada de judici que es va allargar unes cinc hores. Una pausa gairebé sobrevinguda. Un dels lletrats va demanar permís al tribunal per anar al lavabo i el president va recordar que no calia fer-ho. La persona que ho necessiti pot anar-hi en el moment que consideri oportú, va assenyalar. Dit i fet. Ja que cinc o sis dels assistents al judici van fer el pas per sortir de la sala. Tot plegat va portar Pijuan a suspendre el judici uns deu minuts per alegria i joia dels fumadors.
micròfons perillosos
Una de les novetats del judici és que per redactar les actes del mateix s’estan gravant les intervencions. Només el so. Cada cop que parla algun magistrat, advocat o el fiscal ha de posar en marxa el micròfon. Això permet als periodistes, que poden seguir el judici en un espai habilitat al final de la sala de vistes, tenir so directe del que s’està explicant. Alguns ahir es van oblidar de posar-los en marxa, fet que va comportar la repetició d’algunes intervencions. Més perillós és deixar-se’l obert. Li va passar a un advocat, que indignat per la intervenció d’un col·lega, va renegar en acabar la seva rèplica. Només ho van sentir els periodistes, que van riure de la relliscada.
Es va salvar, però, de la reprimenda d’un president del tribunal que ahir estava força actiu. Després que el fiscal general Alfons Alberca lamentés que algun dels advocats feia comentaris durant les seves intervencions, Pijuan va recordar als lletrats que no els permetrà actituds com aquesta. Va ser més dur amb el públic a qui va advertir que qualsevol intervenció d’ells suposaria l’expulsió immediata de la sala. Tot i que ahir, d’espectador pur i dur només es va identificar una persona.
