FUTBOL
Una lliga amb molts deures
Jugadores i tècnics denuncien camps en mal estat, problemes logístics i falta de recursos en la competició
futbol femení
El futbol femení continua guanyant presència al país i cada temporada suma més jugadores, equips i interès. Però aquest creixement esportiu conviu amb una realitat menys amable: la Lliga Nacional femenina de futbol-7 encara arrossega mancances estructurals que, segons jugadores i tècnics, dificulten el seu desenvolupament i posen de manifest que la competició té encara molts deures pendents. Un exemple molt gràfic de la situació es va viure fa uns dies abans d’un partit entre l’FC Ordino i el Casa de Portugal. Les jugadores escalfaven amb normalitat quan es van adonar que hi havia encara una porteria de futbol onze. No hi havia cap operari per retirar-la i, segons es va comunicar als equips, si ningú la podia moure el partit s’hauria d’ajornar. La solució va arribar de la manera més inesperada: les mateixes futbolistes. “Vam cridar a les jugadores de l’altre equip i entre totes vam aconseguir moure la porteria per poder començar el partit”, explica Laia Pérez, jugadora de l’FC Ordino. L’escena, difosa pel compte FutFemAnd, s’ha convertit en un dels exemples més evidents del que denuncien clubs i jugadores al llarg de la temporada. Perquè situacions com aquesta no són casos aïllats.
Delegat i jugadora de l’Ordino tapant un forat a Prada de Moles.
“Molts cops coincidim dos partits alhora i quatre equips ens hem de canviar al mateix lloc”
Condicions millorables
Una de les queixes més repetides fa referència a les condicions dels camps i de les instal·lacions. Alba Cayuelas, jugadora de l’FC Santa Coloma, explica que problemes similars es repeteixen sovint, que les línies del camp són difícils de veure i els vestidors s’han de compartir entre diversos equips. “Molts cops coincidim dos partits alhora i quatre equips ens hem de canviar al mateix lloc”, apunta. Des del comú d’Encamp, propietari de les instal·lacions de Prada de Moles, es defensa que la responsabilitat de la preparació dels partits no recau en la corporació. Fonts comunals expliquen que el comú cedeix l’ús del camp a la Federació Andorrana de Futbol (FAF) i que és l’ens federatiu qui s’ha d’encarregar de tenir les instal·lacions preparades abans de cada partit. La jugadora també assenyala altres instal·lacions en mal estat. El cas més evident és el Prat del Roure, a Escaldes, on la gespa presenta nombrosos forats i, segons Cayuelas, el camp de Borda Mateu és pràcticament l’únic que ofereix condicions òptimes per jugar. Els problemes no es limiten als dies de partit. Explica Sheyla Barragán, jugadora de l’Sporting Escaldes, que “quan neva, molts camps no es netegen amb la rapidesa necessària i durant dies no podem entrenar amb normalitat”. A això s’hi suma l’escassetat d’horaris disponibles, ja que la prioritat en l’assignació d’instal·lacions acostuma a recaure en el futbol base i els equips masculins. El resultat és que molts equips femenins es veuen obligats a adaptar-se o fins i tot a cancel·lar sessions d’entrenament. Barragán també denuncia altres incidències que s’han repetit al llarg de la temporada, com ara retards arbitrals, camps sense preparar o la manca de banquetes per a les suplents, situacions que reflecteixen la falta de recursos i planificació que encara envolta la competició.
“Quan neva, molts camps no es netegen amb la rapidesa que seria necessària”
Des dels clubs també es demana un pas endavant. David Sansaloni, entrenador del Pirineus United, reconeix l’esforç que s’està fent per impulsar el futbol femení, però considera que encara hi ha marge de millora. “Cal millorar instal·lacions, condicions de joc i el tracte a les jugadores. Disposar de camps adequats, vestidors dignes i competicions ben organitzades és essencial per garantir una lliga respectuosa i de qualitat”, afirma.
“Ser nosaltres qui desclavem les porteries de futbol 11 per poder jugar no em sembla normal”
La FAF n'és conscient
Des de la Federació Andorrana de Futbol asseguren que estan al corrent dels diversos problemes que s’han anat produint i que ja s’està treballant per solucionar-ho. L’ens federatiu s’ha posat en contacte amb el comú d’Encamp per coordinar els horaris dels operaris i evitar que es tornin a repetir situacions com les viscudes a Prada de Moles. També s’ha traslladat als àrbitres la necessitat que, en cas de retard, es comuniqui amb antelació als equips per poder trobar solucions abans de l’inici dels partits. Tot i les mancances, la sensació general és que la lliga ha avançat gràcies a l’esforç de clubs, jugadores i entitats. Ara, però, el creixement esportiu demana que la competició evolucioni també en infraestructures, organització i recursos perquè si el futbol femení vol continuar creixent al país, la lliga que el sosté no pot permetre’s continuar jugant amb tants deures pendents.
“Crec que cal millorar instal·lacions, condicions de joc i el tracte a les jugadores”
ELS CAMPS
- BORDA MATEU. És el camp que presenta les millors condicions. Les instal·lacions, de la FAF, permeten disputar els partits amb més garanties i comoditat per als equips.
- PRADA DE MOLES. Problemes logístics recurrents, vestidors insuficients i la manca d’operaris obliguen sovint els equips a preparar el camp abans de començar a jugar.
- PRAT DEL ROURE. La gespa té molts forats i irregularitats que dificulten el joc i han provocat lesions. En alguns moments de la temporada és gairebé impracticable.