Manso tanca el cercle

El futbol, sovint, es mesura en dinàmiques i l’FC Andorra ha pujat en una d’aquestes onades que li han permès prendre velocitat de creuer i esbufegar mentre agafa oxigen. L’equip tricolor ha encadenat per primer cop tres victòries consecutives en el futbol professional, una ratxa que arriba en el moment més estable de la temporada i que també té una lectura clara en els números de la banqueta. L’staff tècnic que representa Carles Manso –amb Gerard Piqué, Jaume Nogués, l’entrenador de porters Dani Ortiz i el físio Aitor Yeto com a integrants– ha millorat el rendiment que havia establert Ibai Gómez i ho ha fet, fins i tot, en menys partits.

Així, l’actual equip de treball ha sumat 21 punts en 14 jornades, desglossades en sis victòries, tres empats i cinc derrotes, uns registres que superen els del seu predecessor, Ibai Gómez, que havia acumulat 17 punts en 15 partits –quatre victòries, cinc empats i sis derrotes– abans de la derrota contra el Castelló (1-3) que va deixar l’equip en llocs de descens i va precipitar el seu adeu. Ara el context és diferent i després de 29 jornades, l’Andorra és 12è amb 38 punts, amb un balanç global de 10 victòries, vuit empats i 11 derrotes, i un diferencial de 36 gols a favor per 40 en contra. Les tres victòries consecutives han consolidat la sensació que l’equip ha trobat cert punt d’equilibri en el tram decisiu del curs. La història té, a més, una petita coincidència simbòlica. Manso va debutar com a representant de l’equip tècnic al Molinón, davant de l’Sporting de Gijón, i el seu partit més recent també ha estat contra el conjunt asturià. Aquesta vegada, però, a Encamp i amb un triomf per la mínima (1-0). Una mena de cercle que es tanca amb l’equip tricolor, potser, en el seu millor moment.

El perquè de tot plegat

Sembla evident que les tres victòries consecutives comparteixen alguns elements comuns. El primer és la presència de Jesús Owono a la porteria. El meta guineà cedit per l’Alabès ha recuperat protagonisme, ha aportat seguretat i també una sortida de pilota diferent: més directa i menys exposada al risc en camp propi. Una altra de les claus ha estat el retorn de Sergio Molina al seu hàbitat natural, actuant com a frontissa entre la defensa i la segona línia. Des d’aquesta posició, l’Andorra guanya equilibri i criteri en la circulació. A l’eix de la defensa, Alende viu un dels seus millors moments, cada vegada més fiable en el duel i en la lectura de les vigilàncies. I en atac destaca l’estat de gràcia de Josep Cerdà, que ha marcat tres gols en dos partits i s’ha convertit en el factor diferencial en l’últim terç. Tot plegat ha coincidit també amb un altre detall simbòlic, la de signar davant l’Sporting la primera porteria a zero del 2026, un senyal que l’equip ha trobat una base més sòlida i un patró que esdevindrà guia fins a final de curs. Manso, discret en les formes però meticulós en el treball, és la fotografia de l’staff que ha anat modelant l’equip amb petits ajustos. El cercle que es va obrir al Molinón s’ha tancat, de moment, a Encamp. I ho ha fet amb millors números que el passat recent i amb la sensació que s’ha trobat, finalment, un punt d’estabilitat.

A Granada amb baixes

Paral·lelament, l’equip torna avui a la feina amb el pròxim rival, el Granada i la visita al Nuevo Los Cármenes, en l’horitzó. Per aquest partit, a banda dels lesionats Edgar, Nieto i Álex Calvo, tres jugadors seran baixa per acumulació de targetes: Jastin, Martí Vilà i Le Normand, mentre que Villahermosa tornarà a l’equip després de purgar davant l’Sporting un partit de sanció.