La fe mou muntanyes

A l’esport, i a la vida en general, per molt que facis les coses bé, no sempre el resultat acaba sent el desitjat. I això és el que qui menys qui més pensava al minut 93 al Nou Estadi de la FAF d’Encamp quan l’FC Andorra s’anava estavellant una, dos, tres i unes quantes vegades contra la defensa rival, el porter o contra els núvols on anava a parar alguna rematada. I és que quan després de l’exhibició d’efectivitat ofensiva de Còrdova veus que no hi ha manera que entri com va passar ahir, el més fàcil és ofuscar-se. Perquè si una cosa van fer ahir els tricolors va ser generar, amb més d’una vintena de tirs, i la meitat dels quals entre els tres pals. Amb més continuïtat i domini en el joc com a la primera part, o amb més descontrol i anades i tornades com a la segona, però en resum, mereixent marcar amb ocasions de tots colors. Però, coses de la vida, possiblement amb la menys clara de totes, un tir gairebé a la desesperada de Yeray al minut 93 que estava més a prop de marxar al córner que de trobar porteria, el que sí que va trobar va ser el cos de Jesús Bernal, que va personificar la dosi de fortuna que sempre fa falta perquè les coses acabin de sortir del tot bé. El tir del migcampista càntabre va acabar rebotant en ell i va sorprendre el porter visitant, va fer esclatar l’eufòria al Nou Estadi de la FAF d’Encamp i va deixar les posicions de descens a set punts de diferència.

I és que a més d’una victòria (malgrat ser totalment merescuda) amb una certa fortuna, va ser també una victòria de dinàmica. Perquè fa un mes i mig, el rebot i el gol haurien estat a l’altre cantó, i possiblement el partit hauria acabat amb derrota per als tricolors. Però l’FC Andorra sembla estar en un d’aquells moments en què tot surt bé, així s’explica possiblement que per primer cop en les tres temporades que el club porta a la Segona Divisió hagi encadenat tres triomfs de manera consecutiva demostrant que, com dirien els joves, els tricolors estan en fuego. Especialment perquè aquestes tres victòries han arribat de maneres molt diferents i l’equip demostra que té varietat d’armes, clau per no ser previsible.

I això que la tarda havia estat freda com pocs dies, especialment a la primera meitat, ja no només pel que feia referència al temps, sinó també amb l’ambient. De fet, als que més se sentia durant bona part duel va ser als aficionats visitants, més enllà de l’esclat final buscant el gol a la desesperada i de l’esclat pels tres punts. La pluja no va ajudar tampoc gaire, amb una desbandada important a la graderia lateral i a la del gol, cosa que va fer que el públic vingut de Gijón s’ho passés bé entonant un “ponnos un techo, Gerardo, ponnos un techo” amb un Piqué impassible des de la tribuna seguint el duel.

Tot, però, no podien ser bones notícies, i les grogues de Vilà, Le Normand i Jastin els impediran jugar diumenge a Granada, en un duel contra un rival de la part baixa per seguir obrint forat.