ESQUÍ ALPÍ
Soroll i festa a l’Àliga
El descens de la Copa del món va omplir la graderia amb escolars, ambient internacional, visites turístiques i emoció a peu de pista.
El camí de la guanyadora suïssa fins a l’hotel va estar ple d’admiradors.
La pista Àliga del Tarter va canviar ahir de cara i després de dues jornades d’entrenaments, amb un ambient més contingut, la Copa del Món va viure el primer gran bany de públic amb la prova de descens. El sol, la neu compacta i un cel net van ajudar, però el que realment va encendre la jornada va ser el tradicional soroll, soroll, soroll!, el que feien gairebé mig miler d’escolars dels centres del país, repartits per la graderia amb petits esquellots a la mà que l’organització havia distribuït a primera hora. Cada corredora que sortia rebia una onada de crits, campanetes i bufandes al vent.
L’ambient ja es notava al village, ple de vida entre estands de marques i entitats com la Creu Roja o la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, amb famílies i turistes preguntant per la millor ubicació per treure el cap per la pista. Entre el públic, una parella de Palència que havia aprofitat el cap de setmana per combinar esquí i Copa del Món. “Venim a esquiar, però això és un espectacle”, explicava el David, amb les botes encara posades. La parella, la Montse, somreia mentre mirava la pista: “No tots els dies pots veure tan de prop les millors esquiadores del món. És un planazo.” Uns metres més enllà, dos seguidors anglesos, el Sam i l’Oliver, vestits amb barrets estrafolaris i una bandera britànica, destacaven l’ambient per damunt de tot. “Ens encanta esquiar, però, sincerament, això va per l’ambient”, deia el Sam. L’Oliver hi afegia: “No és només esport, és diversió. El soroll, els nens, la música… és genial.” Enmig d’aquesta festa hi ha absències que pesen, com la de Cande Moreno per lesió. “Tot i això, crec que m’ho he agafat de la millor manera possible. Molta paciència i sé que m’ho he de prendre així. El cap fa molt”, explicava mentre es mirava la pista: “És espectacular, veig tothom supercontent i animant la Jordina.” A més, va reconèixer tenir “una espineta clavada” per no poder ser al portilló de sortida. A peu de pista també ho vivia intensament Maià Font, un dels cinc obridors. “L’experiència és increïble per a nosaltres i l’ambient és espectacular. Tant de bo algun dia hi pugui córrer i ho pugui viure encara més.”
“Sí que tinc una espineta clavada per no poder competir. Ara toca mirar endavant i tenir paciència”
Sorteig de dorsals el 2023.