FORA DE JOC
Córrer amb una altra mirada
El pilot Edgar Montellà relata el seu camí, marcat per la constància, els cops durs, un accident molt greu i una nova manera d’entendre l’esport, la família i la vida.
El pilot de cotxes Edgar Montellà durant l’entrevista a Diari TV.
Edgar Montellà parla des d’un punt en què la velocitat ja no és l’únic que compta. Ho fa en una entrevista al programa Fora de joc, de Diari TV, en què deixa de banda el pilot competitiu per mostrar-se, sobretot, com a pare i persona marcada per cops de la vida que li han reordenat les prioritats. Pare de tres fills, empresari i pilot, Montellà explica que el motor ha estat present a casa des de sempre, gairebé com una herència inevitable, però que amb els anys ha entès que res no pesa tant com la família. “La vida m’ha donat dos cops molt forts”, admet, i tots dos li han servit per posar-ho tot al seu lloc.
El seu vincle amb l’automobilisme comença molt aviat, entre motos, benzina i records d’infantesa, però no és fins als 18 anys, amb el programa de Joves Pilots de l’Automòbil Club (ACA), que entra de ple en la competició. Allà toca per primer cop un cotxe de carreres i inicia un camí d’aprenentatge que el porta a créixer com a pilot i com a persona. Montellà insisteix que, en un esport com aquest, la part mental és determinant. Recorda temporades en què els resultats no arribaven i el cap pesava més que el cos, fins al punt de necessitar l’ajuda d’un psicòleg esportiu. Aquell treball li va permetre identificar bloquejos, gestionar la frustració i entendre que la regularitat sovint és més valuosa que l’excés de risc. “Val més ser constant que jugar-t’ho tot en una sola cursa”, resumeix. La seva trajectòria, però, no ha estat lineal. El 2022, una malaltia greu del pare el porta a aturar la competició. L’equip era pràcticament familiar i la seva absència ho desequilibra tot. Montellà explica com de dur va ser quedar-se fora del món que sempre havia ocupat el centre de la seva vida. Trobar a faltar l’adrenalina, la velocitat i la sensació d’estar assegut dins el cotxe formava part del dia a dia, però la idea de deixar-ho definitivament mai no va passar-li pel cap. Tornar a competir era una necessitat, gairebé vital.
El moment més crític arriba amb un greu accident de trànsit, del qual no recorda res. Ni les hores prèvies ni els dies posteriors. El cap, diu, esborra per protegir. A l’hospital, pendent d’una operació delicada, els dubtes són inevitables: si tornaria a caminar, si podria tornar a córrer. Un dels instants més colpidors és una videotrucada amb els seus fills, quan un d’ells li pregunta si és al cel o a casa. Aquella frase el sacseja profundament i marca un abans i un després. “Aquí és quan tot canvia”, explica, conscient que aquell moment li va redefinir les prioritats.
La recuperació és positiva i el retorn a la competició arriba gairebé tan aviat com els metges li donen llum verda. Montellà torna amb la mateixa ambició de sempre, però amb una mirada diferent. Avui combina l’automobilisme amb la seva feina al sector immobiliari, una estabilitat que li ha aportat tranquil·litat emocional i una nova manera d’entendre el dia a dia. El temps al garatge ha deixat pas al temps amb els fills, als caps de setmana en família i a una vida més equilibrada. Campió d’Espanya de la classe 11, el seu objectiu continua sent competir al màxim nivell, però sense perdre de vista tot el que ha après pel camí. Mirant enrere, diu que l’esport li ha ensenyat que es pot parar i tornar, que no sempre és el moment adequat i que la constància acaba tenint premi. Si algun dia ha de deixar de córrer, li agradaria ser recordat com algú que va lluitar pels seus somnis però, sobretot, com algú que va saber tornar a casa quan realment tocava.
Fora de Joc