L’FC Andorra alimenta el somni

Quan el vent bufa de cara, alguns equips tremolen; d’altres, simplement abaixen el cap i caminen. L’FC Andorra fa dies que va decidir córrer. I ho fa amb la mirada posada amunt, amb un motor ple de confiança i un discurs cada cop més net. A l’Estadi Johan Cruyff, davant un Barça Atlètic en estat de necessitat, l’equip de Beto Company va signar una victòria de pes –la quarta consecutiva– en un partit amb dues cares: una primera part embogida i descontrolada, i una segona meitat amb el pols calmat i la mirada freda. L’1 a 3 alimenta un somni que ja no és cap metàfora. El play-off, pràcticament al sarró i l’ascens directe, una possibilitat, complicada, però real.

Per moments, el petit feu blaugrana semblava un parc d’atraccions amb la gravetat desactivada. El primer acte va esdevenir un exercici de vertigen col·lectiu, un ball caòtic amb el cronòmetre desbocat i ocasions a cada cantonada. Un partit amb la pulsació a 180 en què el conjunt tricolor va saber sobreviure millor a la bogeria inicial i, després, anestesiar el decorat quan tocava. L’arrencada va ser pura esquizofrènia amb Villahermosa avisant amb un toc suau que va anar fora, però va ser només l’inici d’una tempesta ofensiva sense pausa. El filial blaugrana, obligat pel fang i per l’obligació d’alliberar-se, va respondre amb una bateria de tres clares ocasions en 10 minuts: Alexis Olmedo, Cédric i Dacosta van topar amb un Ratti gegantí que va treure tres mans miraculoses. Però la bogeria no entén de contenidors, i a la quarta va arribar el clatellot. En una transició de manual per la dreta, Virgili va servir el gol a Toni Fernández, que va escollir Guille, sense marca, per culminar l’acció i desprecintar el marcador (1-0). Va ser el gol del Barça Atlètic el millor sonall per als tricolors i només dos minuts després, Lautaro va empatar amb un cop de cap precís a centrada de Clemente (19’) i el partit va fer un gir irreversible. Alende va culminar la remuntada al 22 en una acció de laboratori: centrada d’Álvaro Martín, pentinada de Manu Nieto i el central gallec va embocar l’1 a 2. Entre aquests dos gols, Astralaga va evitar el naufragi local amb dues aturades de mèrit i abans del descans, Álvaro Martín va fregar el tercer amb una rosca deliciosa i Bombardó també la va tenir amb un cop de cap.

Cloroform a la represa

Després d’un primer acte de brega salvatge, la segona part va baixar de revolucions en un exercici físic de pura lògica. El partit va canviar de textura i l’FC Andorra va apostar pel control, la pausa i la intel·ligència per esperar el seu moment. I va arribar al 63, quan Astralaga, en un mal refús, va regalar una pilota morta en zona delicada, Cerdà va assistir i Nieto va signar la sentència amb el seu 13è gol del curs (1-3). A partir d’aquí, pausa, possessió i cap sobresalt més que la lesió als isquiotibials d’Alende, que no fa bona pinta de cara a les dues darreres jornades de lliga. L’Andorra va saber llegir el context i dosificar-se per atacar el ple i un somni que fins no fa gaire era molt més que una utopia.