Mònica Doria: “Se’m va escapar una medalla olímpica i ho tinc encara a dins”

En una petita aturada després de les primeres competicions del curs, Mònica Doria analitza el que té al davant aquesta temporada, i també mira enrere als Jocs de París, on va aconseguir el primer diploma olímpic de la història del país.

Va pujar al podi a Austràlia i a la Copa Pirineus a Pau i la Seu d’Urgell, quin balanç fa d’aquest inici de temporada?

Hem fet una pretemporada de tres mesos força intensos i ara és el moment en què tenim algunes competicions que ens permeten veure si podem aplicar tot el que hem treballat. Quant a resultats i tècnica som allà, i el més important és que hem pogut treballar aspectes mentals que ens havien proposat utilitzar. L’evolució és positiva i podem estar a dalt.

El Mundial serà a Austràlia i va ser-hi dos mesos entrenant. Satisfeta?

L’aposta que vam fer va ser de passar dos mesos sencers allà, sobretot també perquè Austràlia està molt lluny i per aprofitar tot el que és aquest viatge per acumular moltíssimes hores.

És el gran objectiu de la temporada, però que sigui a l’octubre condiciona la preparació?

Ens fa separar la temporada en dos blocs, amb un primer de maig a juny i un altre d’agost a octubre. Això també ens ajuda i ara mateix preparem el primer bloc, amb l’Europeu i la Copa del Món de la Seu, i després tenim dos mesos per tornar a preparar, acumular volum i enllestir el segon bloc amb aquest objectiu al cap. Però intentem plantejar-nos objectius dins de cadascun dels blocs de competició.

Parlava de l’aspecte mental. És en la part on veu més marge de millora?

Arribats al nivell en què estem totes les noies, el nivell de millora és molt petit i en les grans proves com els Jocs el que acaba marcant la diferència és l’aspecte mental. És un dels objectius que volíem treballar i millorar aquesta temporada, que és com afrontar aquella baixada on has de rendir, que és una mica la part difícil de qualsevol esport.

La Copa del Món arrenca a la Seu d’Urgell, suposo que la té marcada al calendari.

Abans serà l’Europeu a París, que també és molt especial per tornar on va acabar tot, i després la Seu és sempre casa i sempre fa moltíssima il·lusió. M’encantaria poder estar al podi aquí perquè només en tinc un i m’encantaria poder tornar-hi a pujar.

Feia menció de París. Què és el primer que li ve al cap quan recorda el 31 de juliol, on va aconseguir el diploma?

Vaig sentir que se’m va escapar una medalla olímpica, i és el que m’ha quedat clavat al cap. Tot i aconseguir l’objectiu que tots ens havíem marcat, i tot i estar satisfeta d’haver-ho fet, aquell dia se’m va escapar una medalla olímpica i encara ho tinc a dins.

Ha revisat fins a la sacietat la baixada o com que no s’hi pot fer res mira endavant?

Vaig passar un procés. Després dels Jocs la vam estar mirant i ara mateix la podria recitar de memòria. Analitzes i preguntes, vols trobar la solució i la resposta, però arriba un moment que dius: “Ja està”, saps què vols treballar i millorar, i això ho aparquem i mirem al futur. Per mi ja fa molt temps que allò va quedar al juliol del 2024.

Això ha de ser benzina per a Los Angeles 2028?

És un punt d’inflexió per dir que vull arribar-hi el millor preparada que pugui, i és la benzina que em dona motivació per al 2025 i que me’n donarà fins llavors.

Com va viure des de París tot el que es va generar al país aquells dies?

Quan era allà només era conscient d’una part perquè estàs dins de la teva bombolla i no et permets sortir i mirar gaire més enllà. Me’n vaig adonar quan vaig arribar del que havia suposat aquí, de la quantitat de gent que m’havia mirat, m’havia estat animant i havia estat al darrere, i em va posar la pell de gallina quan vaig tornar.

El fet de ser un any postolímpic ho descafeïna tot una mica?

Després d’una cosa tan intensa sembla que tot ha de baixar una mica més, però m’ha passat el contrari. Després de París em va quedar molt clar que el que volia era arribar a Los Angeles amb possibilitats de medalla, i soc conscient que per arribar al 2028 amb aquest nivell no em puc permetre el luxe d’estar menys preparada o donar una mica menys un any. El que ens ajuda són aquests petits objectius anuals, com arribo jo a Los Angeles per aconseguir una medalla? Primer pas, intento aconseguir una medalla al Mundial. I així fem.

Ja tenen informació del canal?

Sí, ja sabem que serà a Oklahoma. No hem fet mai cap competició, així que ja ho veurem, però el Mundial de l’any que ve és allà i serà una molt bona preparació del 2028 per a tothom.

Sempre s’ha dit que la canoa és la seva especialitat. Encara és on se sent més còmoda?

És una pregunta complexa perquè és veritat que la canoa és el meu element i on sempre m’he trobat més a gust. Però també amb caiac i sobretot últimament amb caiac cros també sento que puc ser molt competitiva.

A poc a poc sorgeixen palistes de futur, com porta ser la referent de les noves generacions?

Estic molt contenta que es faci la feina des de sota. A dia d’avui hi ha dos nois joves que estan pujant i em miren a mi com a referent, i tant de bo n’hi pugui haver molts més i jo els pugui ensenyar moltíssimes coses.

És positiu per a aquest esport?

Ens interessa fer créixer aquest esport dins del país, perquè som poquets, i estic convençuda que amb la figura que tinc a dia d’avui podem aconseguir aquest creixement dins del país i és un bon senyal que està començant.