Escapar-se està de moda

Res a veure amb l’oferta de Claustrophobia, els últims a arribar-hi, una franquícia russa que completa la terna amb Andorra Quest Room, projecte engegat per Ignasi Carod, també en aquest cas amb suport familiar. Entre Claustrophobia i els altres dos projectes hi ha, per així dir-ho, una diferència similar a la que hi ha entre una superproducció farcida d’efectes especials i el cinema d’autor. Els Armengol i Carod i els seus aposten per històries on el joc posa l’èmfasi en la imaginació, la lògica dels participants per resoldre els enigmes, trobar les pistes, sortir airosos del parany, que en el cas d’Andorra Quest Rooms centra la situació en dos temes netament andorrans: el contraban i el sector bancari, amb joc en clau de thriller. Concebuts per Carod i la seva dona, Patrícia Villanova, psicòloga i coach. Com en el cas dels Armengol, el negoci no és més que portar un pas més enllà la seva afició com a jugadors. “I en principi vam veure que hi havia un forat a Andorra que podíem omplir”, indica Carod, que professionalment es dedica a la informàtica.

Des de Rússia

Al darrere de Claustrophobia hi ha dos russos, Alexey Krutilin i Maxim Shtukaturov, un organitzador d’esdeveniments i un productor televisiu, que van conèixer Andorra com a turistes d’esquí i que, encantats amb el país –la tranquil·litat, expliquen, tan contrastada amb la gegantina i atrafegada Moscou–, van decidir instal·lar-s’hi. Van concebre la idea de la cabana sepultada per una allau i tota la construcció dels decorats i tecnologia (inclosa realitat virtual) és de factura russa. De fet, Claustrophobia és una franquícia que ha assolit ja enormes proporcions des que es va posar en marxa, el 2013: està implantada en 40 ciutats d’arreu, d’Amsterdam a Nova York, amb més de 300 jocs en marxa i 170 sales obertes, a banda d’un parc temàtic a Moscou, segons les dades que aporten des de l’empresa. A Andorra van començar a funcionar fa pocs mesos, amb un joc, i de cara a principis de l’any vinent està previst que obrin una altra sala, amb un argument que tindrà el cinema com a eix central.

Els jugadors, amb un desplegament d’efectes especials, senten com l’allau es desploma sobre la cabana, i disposen de seixanta minuts per trobar la manera de demanar auxili i ser rescatats. Una situació entre nadalenca i aventura d’Indiana Jones, resumeixen.

La inversió necessària per posar en marxa els jocs resulta rendible perquè la taxa de renovació de les propostes l’estimen entre set o vuit anys, per a un país amb l’afluència turística d’Andorra. A banda, els jocs poden tenir diversos nivells de dificultat, cosa que permetria als participants tornar-hi i enfrontar-se a una experiència diferent.

“Nosaltres vam fer un pla de negoci i vam veure que en ciutats com Budapest va haver-hi un boom de més d’un centenar de sales, de les quals unes setanta es mantenen. Si tindrà continuïtat en cinc anys? No ho sabem”, explica Carod.

De ruta

De moment, però, no sembla que calgui preocupar-se tant a llarg termini perquè la moda a Andorra tot just s’està enlairant. Des de totes tres empreses expliquen que hi ha una desfilada de turistes d’arreu, sovint en ruta d’escape-rooms. Un públic de totes les edats i condicions: de nens a avis, en alguns casos junts, “perquè una de les millors coses que té és que és una diversió que pots compartir en família”, afirma Armengol per experiència pròpia. Però també s’està convertint en el lloc de moda per a celebracions d’aniversari, per a comiats de solter i trobades empresarials: la proposta serveix per a crear equip.