El repte d’humanitzar el dret en un futur digital

La transformació digital és un dels grans reptes de l’actualitat. La tecnologia ha canviat la manera com ens informem, treballem i ens relacionem. El món jurídic, sovint percebut com un sector conservador, també viu aquesta revolució. Els despatxos hem incorporat eines digitals que ens fan més àgils, segurs i accessibles. Però més enllà de les plataformes i els programes, com podem mantenir el factor humà enmig d’aquest canvi accelerat?

Abans, el client arribava al despatx amb una necessitat concreta i confiava plenament en la figura de l’advocat com a expert. Avui, en canvi, el client ja arriba informadíssim, després d’haver consultat fòrums, buscadors o, fins i tot, eines d’intel·ligència artificial. Vol participar, comprendre i decidir. Ja no vol només que el representin, vol que l’acompanyin.

No es tracta de competir amb la tecnologia, sinó d’integrar-la amb responsabilitat

Al despatx hem viscut aquesta evolució de manera directa. Hem passat dels arxius en paper als expedients digitals, de les reunions presencials a les videotrucades, dels segells de tinta a la signatura electrònica. Cada pas ha portat avantatges evidents, però també la necessitat de preservar allò que ens defineix: el tracte personal i la confiança.

La digitalització no és només una qüestió tècnica, sinó cultural. Implica repensar com treballem, com ens comuniquem i com gestionem el temps. Ens obliga a ser més eficients, però també més empàtics. Els algoritmes poden analitzar dades, però no poden comprendre la complexitat de les relacions humanes ni el pes emocional de moltes decisions jurídiques.

Avui dia ja parlem de conceptes com legaltech, de contractes intel·ligents (smart contracts), de plataformes de resolució de conflictes en línia o de sistemes d’intel·ligència artificial capaços d’assistir en la redacció de documents. Són avenços extraordinaris, però només tenen sentit si serveixen per millorar la qualitat i l’accessibilitat de la justícia. La innovació, sense un propòsit social, es queda a mig camí.

Potser la veritable transformació no és tecnològica, sinó mental. Es tracta d’aprendre a utilitzar les eines digitals per reforçar el que ja fem bé: acompanyar, orientar i donar seguretat. En aquest sentit, la tecnologia pot ser una gran aliada si la fem servir per guanyar temps de qualitat amb els clients i per oferir respostes més personalitzades.

La digitalització ens mostra que la confiança continua sent el pilar de tot. Cap eina, per sofisticada que sigui, pot substituir una mirada honesta o una conversa sincera. I és aquí on el dret recupera la seva veritable essència: posar el coneixement al servei de les persones i de la societat.

Els despatxos que sàpiguen combinar innovació i sensibilitat estaran més ben preparats per afrontar el futur. No es tracta de competir amb la tecnologia, sinó d’integrar-la amb intel·ligència i responsabilitat. La professió jurídica continuarà evolucionant, però hi haurà quelcom que cap pantalla no podrà substituir: la confiança que neix del diàleg entre persones.

La digitalització és una oportunitat per repensar la professió. Ens anima a aprendre constantment, a treballar amb noves eines i a fer-ho sense perdre la nostra vocació de servei. El futur del dret serà digital, sí, però sobretot seguirà sent humà.

Consulta l’especial de Transformació Digital 2025