Noemí Rodríguez

Ja tenim les notes. És el moment de fer balanç i fixar-nos bons propòsits per al pròxim curs: no ho deixaré tot per al final, m’organitzaré bé, trobaré temps per aprendre alguna cosa nova, faré exercici, menjar...

Encara que a alguns els costi de creure, les noves generacions no estan disposades a sacrificar la seva vida per un lloc de treball o un augment de sou. No a qualsevol preu. Perquè avui tenen altres ...

Així, d’entrada, això de morir-nos no ho acostumem a apuntar a l’agenda. Sabem que hem de morir, però –en general– no ens preparem per a la gran cita de la nostra vida. I és una pena. Perquè tard o d’hora ens m...

Pot ser una paraula un oxímoron? Realment la solució a una vida plena passa per la conciliació? Fins a quin punt hem de fer tantes coses? De vegades crec que hem confós tenir una vida plena amb una existència a...

Ho confesso. No he seguit mai Eurovisió. Mentida: de petita, quan els fills fèiem de comandament a distància no tenies cap altre remei, perquè a casa es veia el que posaven els pares –sempre i quan no tingués d...

Que tots som un, és més que un mantra budista o un lema ocurrent per a una campanya electoral. És una veritat tant diàfana com ignorada. Escric aquestes ratlles mentre patronal i sindicats debaten sobre les mes...

La setmana passada vam poder presentar a Andorra el llibre Mi deseo depende de mí, de la sexòloga catalana Eva Moreno. (I sí, és sexòloga titulada). Una ocasió fantàstica per comprovar que això de parlar de sex...

I qui diu Granada, diu Tolosa o diu Andorra la Vella. Totes elles són ciutats que s’ofereixen al món com a destinacions de negoci, congressos i turisme. Combinats que permeten aplegar en temporada baixa grans q...

El principal entrebanc per a la lectura és la manca de temps. Mentida –et dius–. I tanmateix, la pila dels pendents creix cada dia que passa, i després de Sant Jordi, l’esvoranc entre ganes i possibilitat es fa...

Dies en què la processó circula en direcció a la frontera del riu Runer, en què els dejunis s’amaguen sota l’operació biquini; en què ens inventem noves maneres d’entendre l’abstinència i el pecat. Les butlles,...

L’any 1964 la silueta de Topol tocant el violí dalt d’una teulada quedava fixada en la retina dels amants del cinema clàssic estatunidenc. I encara perdura. Tevye, el lleter, capficat en les seves cabòries–amb ...

On són els límits? De l’humor? Del respecte a l’altre? De la veritat? Vivim en un món canviant en què les veus -afortunadament- es multipliquen, en què el discurs en les societats democràtiques no està monopoli...

Cada cert temps, ens avergonyeix veure a la premsa com la policia es veu obligada a fer callar els músics que toquen al carrer. Aquesta és una situació anacrònica que –tanmateix– continua sense haver sabut o vo...

Els humans es veu que som ben bàsics. Ho som sobretot a l’hora de gestionar els nostres desencontres. Començant per la manera en què ens enfadem amb els altres -perquè no ens enganyem, amb nosaltres mateixos so...

Sí, ja ho sé, malgrat que ja fa temps ens entestem –per activa i per passiva– a explicar que el feminisme no és el contrari del masclisme; que la bretxa salarial existeix –encara que a alguns no els ho sembli– ...

Dies d’ensenyar sense embuts el que no ens donem permís de mostrar habitualment als altres. De revelar el que portem dins amagat, entre plecs de cansalada i botifarra d’ou. També a nosaltres mateixos. Dilluns d...

Demà és el dia europeu per la igualtat salarial entre dones i homes. Demà, com cada 22 de febrer, tornarem a sentir a parlar de la bretxa salarial i de les desigualtats que es generen de manera sistèmica. I far...

Durant molts anys s’ha cregut que a les persones que es contractaven a l’empresa privada era millor no donar-los-hi ales, no fos cas que volessin. Es partia de la premissa que per poc que et despistessis, dei...

Quan la meva filla era petita, després de sopar li deixava triar les postres: què vols? Pera o mandarina? La qüestió és que la nena es pensava que triava, però el cert és que sempre menjava fruita, que era el q...

Tots estem fets de llums i d’ombres. Com més gran és la llum, més força tenen les ombres que s’hi arreceren. Passa amb les persones i passa amb les comunitats. Aquests dies s’ha parlat –i molt– de Dubai. Coinci...

Quan demanes a una dona què canviaria si pogués, molt sovint la resposta passa per alterar alguna part del seu cos: més prima, més alta, més jove. Difícilment per ser més llesta, més ambiciosa o més assertiva. ...