Noemí Rodríguez

Durant molts anys, necessitava estar envoltada d’ordre per poder funcionar. Era incapaç d’anar a dormir amb els plats del sopar per rentar o els mitjons per desar al cistell de la roba bruta. Impossible come...

Abraham Maslow, en posar les bases de la famosa piràmide de les necessitats, va oblidar afegir la contenció. Encara que pugui semblar contradictori. Aquests dies, els cubells d’escombraries plens de llaçades i ...

Ara fa deu anys, es lliuraven al Consell General les signatures que van permetre prendre en consideració la primera Iniciativa Legislativa Popular de la història d’Andorra. Des d’aleshores, no n’ha prosperat ca...

Avui parlava amb un sorrut entranyable que em deia que el seu desig per a l’any vinent és poder-se queixar de les coses de sempre: del trànsit, de la gent que no diu bon dia a l’ascensor, de la classe polít...

Vaig empenyent els dies, en un compte enrere inquiet, com si més enllà del 31 de desembre totes les asprors es difuminessin i ja no pogués arribar-nos res més de dolent. Una mena de transferència que ens fa abo...

Diderot, en l’assaig Paradoxa sobre l’actor, en parla per primera vegada l’any 1773: L’esprit de l’escalier. Una metafòrica frase que ens remet a aquella sensació de ràbia i penediment que ens envaeix quan se’n...

Qui el coneixia sap que ni la modèstia era una de les seves virtuts, ni la falsa modèstia un dels seus defectes. També tenia un fi sentit de l’humor. Recordo que ell reia cada cop que jo ho repetia davant l’au...

Diuen que des de fa uns mesos ens perfumem més que abans. Les rutines de bellesa, que no deixen de ser la manera en què ens presentem davant nostre i davant els altres, ara es veu que són gasives en pi...

Cal renunciar a part de les llibertats individuals per garantir la seguretat col·lectiva? La resposta segurament és no. I l’argument definitiu és que aquest debat, en el fons, és una entelèquia. Res de nou sota...

Posats a parlar dels efectes col·laterals de la pandèmia, no podem deixar de banda l’exhibició -gairebé pornogràfica- de la ignorància, elevada a objecte de culte. El convenciment -personal i legítim, encara qu...

Porto uns dies tancada a casa. Vigilància passiva, en diuen. Sense remugar -gaire. Perquè és el que cal i és el que toca. Cansada, la veritat, d’un conte cíclic i gastat, i encara rai que tot està bé. Entenc la...

D’aquí a uns anys, quan la Covid sigui un record difús d’un moment llunyà en el temps, explicarem batalletes de com era allò de sortir al carrer amb mascareta, prendre el cafè de mig matí al pedrisset de davant...

Ara que sembla que allò que defineix els anhels més íntims de la nostra ànima ha de traspuar necessàriament i reflectir-se en la nostra manera de mostrar-nos al món, arriba el moment de confessar que en el meu ...

Som gotes d’un mateix oceà. Tots diferents, amb una personalitat, trets i història únics, però cadascun de nosaltres és part indestriable d’un tot que ens conforma com a col·lectiu. I és cert. Hi ha persones qu...

Per qui no hagi vist la pel·lícula: uns nois es veuen engolits per un joc de taula macabre que els enfronta a proves cada cop més dures fins a arribar al final del tauler, on, per sortir-ne vius i estalvis i ac...

Quina sensació ha de ser veure que aquells a qui intentes enredar són més rucs del que et pensaves? Suposo que en certa manera deu ser el que sent a hores d’ara Donald Trump, en veure que les maneres barr...

El 28 de setembre és el dia per la despenalització de l’avortament. Cada dia es realitzen 55 mil avortaments insegurs al món, el 95 per cent en països en vies de desenvolupament, els quals són responsables d’un...

M’aturo a seure en un bar a quarts de dues del migdia, mentre la pluja complica el trànsit. Encara no sé quan dinaré, però segur que no en deixaré passar l’oportunitat. Els missatges esquitxen la pantalla del m...

Això va per llarg. Les mascaretes, la distància social i el gel hidroalcohòlic han arribat per quedar-se. També els horaris compactats, els torns de treball i la feina telemàtica. Alguns hàbits arrelats com els...

Tot és mentida i ja ens està bé. Al final, si t’enganyes és ben bé perquè t’acaba resultant més fàcil seguir el joc que continuar donant-te cops de cap contra la paret. Com quan descobreixes el doble fons del N...

Tota la vida havia pensat que el gran debat ideològic basculava entre aquells que fan de la llibertat humana el seu més alt estendard, i els que opinen que la idea de la seguretat bé justifica una certa re...

A mesura que em faig gran, valoro més els detalls. Potser perquè he vist massa vegades que les grans intencions tenen les cames curtes. En el fons suposo que les heroïcitats demanen menys esforç que el dia a di...