Recta final del 2023. Com si el món s’hagués d’acabar demà. Amb la campanya electoral per a les comunals del 17 de desembre tot just encetada i encara amb la sorpresa de veure els cartells nous pels carrers, els programes electorals curulls de propostes a les bústies i l’empenta de totes i tots els candidats, amb voluntat d’arribar amb els millors pronòstics a la meta. En un parell de setmanes tots plegats estarem més cansats. Ells d’espardenyar, nosaltres de rebre un munt d’estímuls concentrats en molt poc temps. Seran moltes les idees, les reunions, les visites, les notícies. No tinc clar si el 17 de desembre estarem més ben informats. Però ben segur la majoria tindrem ganes de deixar enrere aquesta activitat frenètica que eclipsa tota la resta. Malgrat el bombardeig electoral, ens caldrà un moment de calma per tal d’avaluar la feina feta pels actuals equips comunals, per estudiar les diferents propostes, per analitzar –cadascú sota el seu criteri– si són realistes, realitzables, prioritàries o interessants per al conjunt de la ciutadania. Més enllà de les paraules. Demanar-nos si seran capaços de gestionar la parròquia, de representar el poble, d’escoltar-lo. De fer memòria. De veure qui ha estat present els darrers quatre anys i qui s’hi posa ara –a correcuita– per compensar el temps perdut. M’agrada pensar que a mesura que passa el temps som una societat més conscienciada, més crítica, més proactiva. Tant de bo, les persones que poden votar ho facin. Convençudes, a desgrat, a la Batllia, contentes, amb el nas tapat, il·lusionades, d’esma o amb dubtes, però que votin.