Una experta afirma que les xarxes socials afecten àrees del cervell com l'atenció i la memòria
Logotips de diferents xarxes socials.
La neuròloga de Sanitas Hospitales d'Espanya, María González de Gracias, explica que "les conseqüències negatives de les xarxes socials impacten en gran manera al cervell dels joves, especialment en àrees relacionades amb l'atenció, la memòria i la regulació emocional".
A més, afegeix que també influeixen en l'augment d'impulsivitat i la dificultat per prendre decisions encertades, així com el risc d'aïllament, desinterès per altres temes i sedentarisme.
De la mateixa manera, assenyala, "l'exposició perllongada a contingut estressant o comparacions socials pot estimular de manera excessiva el sistema límbic, augmentant els nivells d'ansietat i depressió". A més, s'ha observat una alteració en els cicles de son, ja que la llum blava de les pantalles inhibeix la producció de melatonina, cosa que afecta el descans necessari per al desenvolupament cerebral adequat.
En aquest context, l'experta ofereix una sèrie de consells per contrarestar, en la mesura del possible, aquests efectes adversos. Entre aquestes recomanacions, destaca l'establiment d'horaris per desconnectar de l'entorn digital, fixant franges horàries sense accés a xarxes socials, per exemple durant els àpats o abans de dormir, per disminuir la dependència i millorar la qualitat tant de les interaccions familiars com del descans nocturn.
A més, els experts asseguren la utilitat de les aplicacions i les eines que ajuden els usuaris a identificar patrons d'ús excessiu i establir límits diaris. Tot això per tal de contribuir a mantenir un equilibri saludable entre les activitats digitals i les presencials.
D'altra banda, aconsellen designar zones a casa on no s'utilitzin dispositius perquè fomenta un ambient més propici per a la comunicació cara a cara i evita distraccions constants. També és important desactivar notificacions innecessàries per concentrar-se millor en feines importants i disminuir l'ansietat per la necessitat de respondre immediatament.
Per acabar, cal mantenir-se sempre informat sobre els riscos del ciberassetjament, conèixer les conseqüències de compartir informació privada en línia i com manejar situacions d'assetjament virtual és realment important per protegir tant la salut emocional com la seguretat digital.
"És crucial intervenir d'hora per prevenir conseqüències com l'aïllament social, baix rendiment escolar o baixa autoestima, així com trastorns de son, ansietat o depressió o, fins i tot, l'agreujament d'altres patologies greus prèvies com a trastorns de la conducta alimentària", adverteix l'experta.
En aquest sentit, si un jove passa la major part del dia connectat, descuida les seves obligacions o mostra irritabilitat en no accedir a les plataformes, “són clars indicis de dependència”. En aquest punt, recomana que, sigui presencialment o mitjançant videoconsulta, un especialista l'ajudi a establir límits i estratègies personalitzades per recuperar hàbits.