L'OMS notifica interrupcions en els serveis de salut de cent països per les retallades financeres

El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha informat aquest dijous que un 75 % de les oficines de l'organisme de més d'un centenar de països han notificat interrupcions en els serveis de salut, tot això a conseqüència de les retallades en el finançament de diversos països, encapçalats pels Estats Units, un dels seus principals donants.

"L'OMS ha recopilat informació de més d'un centenar de països per a comprendre aquest impacte i el suport que necessiten per a mitigar-lo -la situació per les retallades-. Gairebé tres quartes parts de les oficines de l'OMS als països reporten interrupcions en els serveis de salut, i una quarta part, el tancament de centres de salut als seus països", ha declarat Tedros durant una roda de premsa.

A més, una altra quarta part de les oficines han comunicat un augment dels pagaments directes de les seves poblacions, a més de pèrdues d'ocupacions del personal sanitari i assistencial, i fins i tot interrupcions en els sistemes d'informació i subministrament de medicaments i productes sanitaris.

"En resposta, els països estan revisant pressupostos, retallant costos i enfortint la recaptació de fons i les aliances", ha afegit Tedros.

Camí cap a l'autosuficiència dels països

Després d'això, ha recordat que l'OMS porta "molts anys" treballant per a fer costat als països en la reducció de la dependència d'ajuda exterior i que aconsegueixin l'autosuficiència.

"Ara estem fent costat als països per a accelerar aquesta transició i evitar els impactes en la salut que aquestes retallades sobtades i imprevistos estan tenint", ha explicat, recordant que el Parlament de Sud-àfrica ha aprovat 1.500 milions de dòlars (1.340 milions d'euros) addicionals per al seu pressupost de salut, que Nigèria ha assignat 200 milions de dòlars (179 milions d'euros) addicionals al seu pressupost sanitari, que el Ministeri de Salut de Kenya ha sol·licitat 250 milions de dòlars (223 milions d'euros) addicionals del Tresor Nacional per als seus serveis de salut, i que Ghana està prenent mesures per a esmenar el seu dèficit de finançament.

Nombrosos països també es troben sol·licitant el suport de l'OMS per a aconseguir una recaptació de fons "innovadora" i per a rebre assistència tècnica específica, una cosa en la qual l'organisme ja es troba treballant "de la millor manera possible".

Tedros ha subratllat que aquesta situació de retallades en el finançament de la salut mundial ja "ho van veure venir" fa uns anys, quan es va realitzar una anàlisi i es va identificar el "risc" que l'OMS tingués una gran dependència d'"uns pocs donants tradicionals", raó per la qual va començar a transformar i ampliar la seva base de donants, per al que ja ha desenvolupat diversos instruments com la ronda d'inversions, que està "començant" a donar resultats.

"Havíem de detenir això perquè si algun dels donants tradicionals es retirava, podríem no ser capaços d'absorbir l'impacte (...) Espero que aquesta sigui una oportunitat perquè l'OMS surti enfortida i empoderada", ha afegit.

Després d'això, Tedros ha donat diverses recomanacions als països per a fer abordar la crisi de finançament dels seus serveis de salut, entre les quals es troben la priorització dels més pobres, als qui s'ha d'evitar una exposició a despeses sanitàries directes "que els empobreixin".

De la mateixa manera, ha instat a protegir els pressupostos de salut i resistir les reduccions de la despesa pública en salut; a més, ha demanat canalitzar els fons dels donants a través dels pressupostos en lloc dels sistemes de donacions paral·lels, i alinear-se amb les prioritats nacionals a través d'un pla, un pressupost i un informe únics.

Finalment, ha aconsellat evitar retallades en serveis o el tancament d'instal·lacions, així com absorbir el "major impacte possible" mitjançant millores en l'eficiència dels sistemes de salut, per al que es pot recórrer a una millora de les adquisicions, minimitzar les despeses generals, agrupar la compra de béns i serveis, i utilitzar l'avaluació de tecnologies sanitàries per a orientar les decisions sobre quins serveis i productes ofereixen els majors beneficis per a la salut.

El líder de l'OMS també ha assenyalat l'existència d'altres eines que alguns països ja han començat a usar per a generar noves fonts d'ingressos, perquè a curt termini, les administracions es poden beneficiar de la introducció o l'augment dels impostos sobre productes perjudicials per a la salut com ara l'alcohol, el tabac o les begudes ensucrades, una sèrie de mesures que ja han pres governs com el de Colòmbia, Gàmbia, Filipines, Sud-àfrica, Sri Lanka, Timor-Leste o Tailàndia.

A llarg termini, Tedros ha manifestat que es pot recórrer a la implementació d'una assegurança mèdica social i comunitari, mitjançant el qual les persones o les famílies aporten una "petita quantitat" a un fons que finança els serveis de salut.

"No totes aquestes mesures seran adequades per a tots els països, especialment per a aquells amb una recaptació fiscal deficient o un sector informal ampli i sense regular. Aquests països necessitaran préstecs importants dels bancs de desenvolupament a tipus d'interès favorables i en les condicions adequades", ha conclòs.