Europa i Àsia central notifiquen 127.350 casos de xarampió el 2024, la xifra "més alta" en 25 anys

Les regions d'Europa i Àsia central han notificat 127.350 casos de xarampió el 2024, el doble que l'any anterior i que suposa la xifra "més alta" en 25 anys, tal com es desprèn d'una anàlisi feta per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). 

Més del 40% de tots aquests casos són nens menors de cinc anys, i la meitat han requerit hospitalització; segons dades preliminars rebudes fins al 6 de març del 2025, s'han registrat 38 morts relacionades. 

"El xarampió ha tornat, i és una crida d'atenció. Sense taxes altes de vacunació no hi ha seguretat sanitària. Estem donant forma a la nostra nova estratègia sanitària regional per a Europa i Àsia central i no ens podem permetre perdre terreny. Tots els països han de redoblar els seus esforços per arribar a les comunitats que no estan prou vacunades. El virus del xarampió no descansa, i nosaltres tampoc podem fer-ho", ha advertit el director regional de l'OMS per a Europa, el doctor Hans P. Kluge.

La regió va assolir el pic el 1997, quan va identificar 216.000 casos, i va arribar a un mínim el 2016 amb 4.400 casos; no obstant això, es va observar un ressorgiment el 2018 i el 2019 (89.000 i 106.000 casos, respectivament) i, després d'un retrocés en la cobertura d'immunització durant la pandèmia de Covid-19, els casos han augmentat "significativament" el 2023 i el 2024.

En aquest sentit, ha lamentat que les taxes de vacunació a molts països no han tornat als nivells previs a la pandèmia, cosa que augmenta el risc de brots. Aquesta regió ha representat un terç de tots els casos a escala mundial durant el 2024 (359.521), i només el 2023 hi va haver mig milió de nens que no van rebre la primera dosi contra el xarampió (MCV1), que "s'hauria d'administrar" a través dels serveis d'immunització rutinària.

"Els casos de xarampió a Europa i Àsia central s'han disparat els últims dos anys, cosa que apunta a llacunes en la cobertura d'immunització. Per protegir els nens davant d'aquesta malaltia mortal i debilitant, necessitem una acció governamental urgent que inclogui una inversió sostinguda en personal sanitari", ha expressat la directora regional d'UNICEF.

Els dos organismes han recalcat que la vacunació és "la millor línia de defensa" contra un dels virus més contagiosos i que, a més de l'hospitalització i la mort causades per complicacions com ara pneumònia, encefalitis, diarrea i deshidratació, pot causar complicacions de salut debilitants a llarg termini, com la ceguesa, o perjudicar el sistema.

Romania ha aglutinat el nombre més gran de casos a la regió (30.692), seguida del Kazakhstan (28.147).

Alhora, ha lamentat que menys del 80% dels menors que podrien ser vacunats contra el xarampió a Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Macedònia del Nord i Romania van arribar a rebre la vacuna el 2023, "molt per sota" de la taxa de cobertura del 95% requerida per mantenir; a Bòsnia i Hercegovina i a Montenegro, la taxa de cobertura de la MCV1 s'ha mantingut per sota del 70% i del 50%, respectivament, durant els darrers cinc anys o més.

"Els països que no tenen brots actuals de xarampió han d'estar preparats, entre altres coses identificant i abordant les llacunes en la immunització, desenvolupant i promovent la confiança pública a les vacunes i mantenint sistemes sanitaris sòlids", han afegit.

Tant UNICEF com l'OMS es troben treballant de forma conjunta amb els governs, la Unió Europea i l'Aliança GAVI per prevenir i respondre als brots de xarampió, per a la qual cosa han d'involucrar les comunitats, formar els treballadors sanitaris, enfortir els programes d'immunització i els sistemes de vigilància de la malaltia, així com posar en marxa campanyes de vacunació de recuperació contra el xarampió.

Per acabar, han instat els governs amb brots actius a intensificar "urgentment" la detecció de casos i el rastreig de contactes, i que duguin a terme campanyes de vacunació d'emergència.

"És imperatiu que els països analitzin les causes profundes dels brots, abordin les deficiències dels seus sistemes de salut i utilitzin estratègicament les dades epidemiològiques per identificar i tancar les bretxes de cobertura de vacunació. Arribar als pares indecisos i a les comunitats aïllades han de ser un element central de tots els esforços", han conclòs.