Una lesió cardíaca dels pares pot afectar els fills
Les lesions cardíaques es poden passar als fills
Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carles III d'Espanya (CNIC) i de la Universitat de Berna (Suïssa) han publicat a la revista 'Circulation' com una lesió cardíaca paterna provoca alteracions en la funció cardíaca que hereta la següent generació. Se sap que un historial familiar d'infart de miocardi influeix en el risc de malaltia cardiovascular. Aquest risc és més gran quan el dany cardíac en els pares passa a una edat més primerenca. Tot i això, encara es desconeix si el propi dany cardíac pot ser un factor que influeixi en el sistema cardiovascular de la següent generació.
Prop de 30.000 nens requereixen cirurgia cardíaca cada any a Europa. Per tant, investigar la possibilitat de transmetre la 'memòria' del dany cardíac a la primera infància a la següent generació permetria avançar en la comprensió de les malalties cardiovasculars i millorar la forma en què realitzem l'anamnesi.
L'estudi, el grup de la investigadora del CNIC i la Universitat de Berna, Nadia Mercader, va analitzar un model experimental si una lesió cardíaca també podria generar un efecte heretable. Els resultats, explica Benedetta Coppe, de la Universitat de Berna i primera autora de l'estudi, van mostrar que la descendència dels ratolins que van patir un dany cardíac va presentar alteracions a la funció cardíaca. "La descendència dels pares lesionats va mostrar diferències en el desenvolupament del cor, amb una expansió transitòria del ventricle esquerre durant les primeres setmanes de vida. Això ens va sorprendre, ja que l'única diferència entre les cries era el fet que, en un grup, el pare havia patit una lesió cardíaca i, a l'altre, el pare no estava lesionat".
La investigació mostra que els ratolins també van presentar alteracions en la resposta al dany cardíac, depenent de si el pare havia patit una lesió o no. Mercader indica que la descendència de pares lesionats va mostrar un remodelat cardíac millorat (canvis en la mida, en la forma i en la funció del cor), associat amb un major volum de sang expulsada pel cor per minut.
Una recuperació metabòlica millorada
La investigadora explica que en situacions normals després d'un dany cardíac, el cor utilitza glucosa com a font d'energia en lloc de lípids, cosa que porta a una acumulació de lípids al teixit cardíac. "Curiosament, la descendència de pares lesionats va acumular menys lípids al teixit cardíac després de la lesió cardíaca i es va observar una major quantitat de lípids en la circulació sanguínia. En conjunt, aquestes observacions suggereixen una recuperació metabòlica millorada després de la lesió cardíaca", assenyala.
Els canvis observats en la descendència de pares lesionats indiquen en general que una intervenció quirúrgica al cor realitzada en les primeres etapes de la vida deixa una 'memòria' duradora que eventualment es pot transmetre d'una generació a una altra. Les investigadors reconeixen que aquestes troballes obren el camí a una comprensió millor dels impactes de les malalties cardíaques i ressalten la possible importància d'incloure l'historial quirúrgic familiar en realitzar l'anamnesi del pacient.
Aquest projecte ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea -subvenció No. 819719- i d'una Beca Interdisciplinària (UniBeAQ20 ID Grant) de la Universitat de Berna.