Malson primaveral

L’arribada de la primavera va associada a dies que s’allarguen progressivament, temperatures més agradables i un esclat de la natura en tota la seva esplendor. Però per a moltes de persones, aquesta època de l’any suposa un autèntic maldecap, ja que l’eclosió de la vegetació porta associada una altra realitat molt menys amable: el pic de les al·lèrgies estacionals.

Podem definir les al·lèrgies com les reaccions del sistema immunitari davant de substàncies generalment inofensives: en el cas que ens ocupa serien el pol·len de plantes, arbres o fongs. Aquestes partícules microscòpiques, quan són inhalades, poden desencadenar una cascada de símptomes com ara esternuts recurrents, congestió nasal, picor d’ulls, llagrimeig, enrogiment ocular, tos i, en casos més severs, dificultat respiratòria. Segons l’al·lergòleg Agustín Santosti, “cada pacient pot tenir una manifestació diferent davant el pol·len”.

Aquest any, la situació és especialment delicada. “Habitualment, com més pluja, més al·lèrgia, i aquesta primavera ha plogut força. Tot i que inicialment poden fer la funció de netejar l’ambient, les precipitacions acaben donant força a les plantes per alliberar el pol·len amb més intensitat”, explica l’especialista. “Al març va ploure molt, més de l’habitual, i això fa esperar una pitjor primavera quant a al·lèrgies”.

L’estacionalitat de la pol·linització és una altra variable clau. A Andorra, el calendari al·lèrgic comença ben d’hora. “En realitat el pol·len de l’avellaner i el xiprer comença a circular pels volts del mes febrer”, apunta el doctor Santosti. “Com que aquest març ha estat plujós, el pol·len del freixer s’ha endarrerit una mica. Ha arribat amb força, però més tard, entre final de març i inicis d’abril. El del bedoll comença ara, i s’allargarà fins al maig”, afegeix. De cara a les properes setmanes, el pronòstic tampoc és gaire encoratjador. “Al maig, juny i juliol tenim el pol·len de les gramínies o els fongs; això és el que vindrà a partir ara”.

A més de les precipitacions, el vent i les temperatures juguen un paper decisiu en la propagació del pol·len. Si el termòmetre puja molt, el període de pol·linització es pot escurçar, però també pot intensificar-se en determinades hores del dia. “El matí i el vespre són els moments crítics”, assenyala l’al·lergòleg. Per això, recomana protegir-se amb ulleres de sol i, si cal, amb mascareta: “Durant la pandèmia es van reduir molt els símptomes gràcies a l’ús d’aquest element”, puntualitza.

Algunes mesures senzilles poden ajudar a minimitzar l’impacte dels al·lèrgens. Ventilar l’habitatge breument i mantenir les finestres tancades la resta del dia, així com consultar la web www.aire.ad, que monitora els nivells de pol·len, són bones pràctiques. “Les dades d’aquesta pàgina ens ajuden a afinar el diagnòstic”, indica Santosti.

L’abordatge mèdic de les al·lèrgies és fonamental. Segons l’especialista, “la clau és sempre acudir a la consulta perquè el pacient pugui rebre la medicació adequada”. Els tractaments van des de col·liris per als ulls o esprais nasals fins a antihistamínics o, en casos més greus, inhaladors. “A partir d’aquí es pot fer fins i tot un estudi al·lergològic i provar tractaments de desensibilització, per acostumar el cos a l’agent que provoca els símptomes”, agrega Sansosti.

Afortunadament, la indústria farmacèutica ha fet avenços importants. “Els medicaments han anat innovant, sobretot els antihistamínics. Antigament provocaven molta somnolència, però això s’ha anat minimitzant”, conclou el doctor.