Trasbals horari

Com cada darrer cap de setmana de març, la matinada d’aquest diumenge toca avançar el rellotge una hora per entrar a l’horari d’estiu. Un canvi que promet dies més llargs i un millor aprofitament de la llum solar, però que també torna a obrir el debat sobre les seves repercussions en la salut i el rendiment quotidià. Tot i que el cos humà té capacitat per adaptar-se de manera efectiva a aquesta modificació horària, no tothom s’hi acostuma immediatament i, per a moltes persones, suposa tot un repte.

“Durant els dos o tres primers dies em sento més cansat i em costa concentrar-me a la feina”, afirma Òscar Pereira, veí de Sant Julià de Lòria de 47 anys. “Em desperto abans d’hora i quan arriba la tarda noto que perdo energia més ràpidament del normal.”

Noèlia Campos, estudiant de 22 anys, hi coincideix: “Em desajusta completament el ritme de son. Em costa adormir-me a l’hora de sempre i em llevo més cansada. I si intento recuperar el temps perdut dormint més, després encara és més difícil adaptar-m’hi.”

El doctor Eduard Estivill, especialista en medicina del son, confirma que el canvi d’hora altera els ritmes circadiaris, encarregats de sincronitzar el cos amb els cicles de llum i foscor. “Quan movem el rellotge, movem també el rellotge biològic. El canvi és mínim, però l’organisme necessita temps per reajustar-se, i més encara a la primavera, quan perdem una hora”, assegura.

L’expert apunta que els infants i la gent gran ho pateixen especialment, ja que “acostumen a ser persones amb rutines molt establertes”. Així mateix, “també pot ser un problema per a aquelles que pateixen trastorns del son”. El desajustament pot manifestar-se en diversos símptomes, com ara “una sensació de cansament constant, alteracions en la sensació de gana i, fins i tot, canvis en l’estat d’ànim”. Segons Estivill, el cos pot trigar entre dos i cinc dies a recuperar l’equilibri, “tot i que hi ha qui necessita més temps”.

Més enllà de les repercussions en la salut, el canvi d’hora també influeix en el rendiment laboral. Agustín Peralt, expert en productivitat professional i efectivitat directiva, conegut per haver creat el mètode FASE, explica que qualsevol canvi que afecti l’energia de la persona influeix en la seva capacitat de treballar de manera eficient. “L’adaptació al nou horari es pot traduir en una major procrastinació i una reducció del rendiment”, apunta.

Tot i que els efectes del nou horari no es manifesten de la mateixa manera per a tothom, moltes empreses han començat a ser conscients del problema. “Les noves polítiques de flexibilitat laboral i horària, com el teletreball, faciliten l’adaptació”, diu Peralt. “Però el problema de fons és si tenim o no la capacitat de gestionar correctament la nostra energia i acostumar-nos als canvis sense perdre la concentració.”

Per aquest motiu, l’especialista recomana “anar a dormir abans durant els dies previs al canvi d’hora i potenciar aquelles petites activitats que ens ajuden a començar el dia: esport, meditació, passejar...”. En el mateix sentit, el doctor Estivill destaca que “l’ideal seria modificar els horaris de son i d’àpats en intervals de 15 minuts els dies anteriors, en lloc de fer-ho de cop, i evitar les pantalles a la nit”.

Cada any es reprèn el debat sobre la conveniència de mantenir aquest sistema. Peralt recorda que “hi ha països que no canvien l’hora i funcionen perfectament”, de manera que “es tracta més d’una convenció social que no d’una necessitat real”. Però mentre haguem de continuar avançant i retardant el rellotge cada any, és evident que molta gent seguirà patint un petit jet lag”.