Allaus i precaució

Diuen que la muntanya és imprevisible i que cal anar-hi sempre amb prudència i ben preparat. En altitud, les condicions meteorològiques poden canviar en qualsevol moment i convertir una jornada d’esport i lleure en una situació de perill. A l’hivern, els temporals de neu i les allaus són alguns dels principals riscos, però la prevenció i la planificació poden ser claus per evitar accidents greus.

A Andorra les allaus són un fenomen recurrent. Diumenge 9 de març dos esquiadors van quedar atrapats a primera hora de la tarda quan una esllavissada de neu els va sorprendre a la zona del Montmalús, al vessant de Grau Roig. Un d’ells va aconseguir sortir pel seu propi peu, mentre que l’altre va ser rescatat gràcies a la ràpida acció dels seus companys, que van utilitzar pales per alliberar-lo de la neu acumulada. El grup de rescat de muntanya (GRM) dels bombers el va evacuar a l’hospital.

Al Principat “les nevades importants del març han generat una inestabilitat associada a la variabilitat de la neu”, explica Guillem Martí, meteoròleg i nivòleg del servei Meteorològic d’Andorra. Actualment, el risc d’allaus es troba en un nivell 3 de 5, que és el “majoritari” i a partir del qual “hi ha més accidents”. Per això Protecció Civil, el grup de rescat de muntanya dels bombers i el servei Meteorològic d’Andorra treballen conjuntament per prevenir i alertar sobre els riscos. Per això, abans de sortir a fer esquí de muntanya o alguna activitat semblant, “recomanem mirar els butlletins de perill d’allau, planificar la sortida tenint en compte el terreny i les condicions, anar acompanyat i portar l’equipament de seguretat bàsic: DVA, pala i sonda”, afegeix Eduard Vergara, cap de planificació de Protecció Civil.

Tot i les precaucions, el risc zero no existeix. Marc Vila, bomber del GRM, parla sobre la importància d’actuar amb celeritat: “La probabilitat de supervivència disminueix després dels 15 minuts”, durant aquest primer quart d’hora, les probabilitats de sortir són d’un 90%, però a partir d’aquí disminueixen a un 40%, per això, manifesta, “els primers a actuar són els companys del sepultat”. Quan el GRM rep una trucada del 118, s’activa immediatament l’helicòpter i “desplacem dos GRM amb un integrant del grup caní” i una vegada sobre lloc “s’activa un metge per atendre la víctima, però el més important és localitzar la persona sepultada”. Segons les dades facilitades per Vila, l’any passat es van realitzar 166 rescats al Principat, tant a l’estiu com a l’hivern.

L’Andrea, una canillenca de 32 anys, aficionada a l’esquí de muntanya amateur, té clar que la seguretat és prioritària: “Sempre surto acompanyada de gent professional. Si no, prefereixo quedar-me per pistes.” M. X. és un expert en forapista i abans de sortir “verifico el temps que farà i miro el butlletí d’allaus”. Amb tot, comenta, no sempre és suficient, i remarca la importància de saber-se adaptar: “El dia de la sortida, quan arribes al pàrquing, has de comprovar que tot el previst és correcte, i una vegada puges has de prendre decisions i fer l’esforç de pensar.” M. X. remarca que “un cop al pas clau, s’ha de decidir si val la pena continuar o fer marxa enrere”. Els experts recomanen fer formacions en escoles com l’ACNA o l’Efpem, on ensenyen als usuaris sobre les condicions de les muntanyes.

Cada hivern la muntanya posa a prova la preparació i responsabilitat de qui s’hi aventura. Conèixer el risc, respectar les condicions i prendre les decisions encertades pot marcar la diferència entre una jornada inoblidable i un malson. La natura és imprevisible, però la seguretat ha de ser innegociable.