La lògica més irracional

Entenem per superstició tota aquella creença o pràctica que es basa en una relació causal entre determinades accions humanes i els esdeveniments següents. Les supersticions poden incloure actes rituals, com portar un amulet, o evitar activitats considerades de mal auguri, com ara passar per sota una escala o prendre una decisió important en dimarts 13. És cert que aquests pensaments poden variar enormement d’una cultura a una altra, però tots tenen en comú l’establiment d’una lògica irracional entre una causa i un efecte.

 

Les supersticions sorgeixen de la necessitat humana de trobar explicacions i control en un món incert i desconegut. Quan els esdeveniments semblen inexplicables o fora del nostre control, recorrem a creences i pràctiques que ens donin una sensació de seguretat. Això pot ser particularment prevalent en situacions d’estrès o ansietat, quan busquem de manera desesperada patrons o signes que ens ajudin a entendre el que està passant.

 

“Crec que tothom té algun tipus de mania o superstició, tots coneixem algú que porta un amulet al cotxe o una peça de roba que li porta bona sort”, opina Alexandra Daza, resident a la Massana de 38 anys. “Són coses que no tenen cap base científica però els ajuden a sentir-se millor, tampoc fan cap mal”, afegeix.

“No em considero especialment supersticiós, però en el dia a dia sí que mantinc alguns rituals que em donen certa seguretat”, apunta Manel Muñoz, escaldenc de 43 anys. Sé que si no segueixo aquestes pautes no passarà absolutament res, però no puc deixar de fer-les”, puntualitza.

En realitat, aquestes petites rutines són totalment inofensives. “Seguir uns determinats patrons ens pot ajudar perquè ens aporten certa tranquil·litat”, explica el psicòleg Tomàs Navarro. “Un cas típic seria comprovar que portem la cartera, el mòbil i les claus a la butxaca quan sortim de casa. Què passaria si, pel que sigui, oblidem seguir aquesta senzilla pauta un dia determinat? Absolutament res, no ens afectaria des del punt de vista psicològic”, precisa l’especialista.

El problema arriba quan una superstició es converteix en obsessiva, fins al punt d’arribar a ser invalidant per a la persona. Quan les supersticions es converteixen en una font principal de control o interfereixen amb el funcionament diari, poden ser problemàtiques per a la salut mental. Així, les persones que confien massa en les supersticions poden experimentar ansietat constant o també estrès si no poden realitzar els rituals o evitar les situacions de mala sort.

En casos extrems, aquest comportament pot conduir a un trastorn obsessiu-compulsiu (TOC). Les persones que el pateixen “es veuen obligades a repetir rituals de forma persistent per alleujar l’ansietat”, assenyala Navarro. El psicòleg recorda els casos d’esportistes incapaços de competir si no porten determinat amulet. “Això et condiciona la vida de manera significativa, i també la de les persones del teu entorn, que no et podran convèncer que estàs equivocat perquè les supersticions són molt difícils de rebatre. Està bé tenir un objecte que et doni seguretat? Sí; el que no pot ser és que el dia que no el portis no siguis capaç d’actuar amb total normalitat”.

Hi ha persones més propenses a tenir supersticions? Segons Navarro, hi poden influir diversos factors, des de creences que heretem de pares o avis fins a la manera de raonar. “S’ha demostrat que les supersticions estan directament relacionades amb la qualitat del pensament: qui el té menys desenvolupat té més tendència a creure en elles.” Això no vol dir ser menys intel·ligent, sinó tenir “menys capacitat d’analitzar la informació de manera crítica i racional”.

En qualsevol cas, el psicòleg conclou que “cal defugir el pensament màgic en la mesura del possible, aprendre a pensar millor, no creure en tot el que ens diguin i no fer associacions estranyes”. També reconeix que els casos extrems de TOC són “molt difícils de tractar, però cal que el pacient tingui eines per aprendre a conviure-hi”.

Cal saber

1. MENTALITAT OBERTA I CRÍTICA. És important ser conscients de les nostres creences i qüestionar-les de manera crítica. No tot el que sembla tenir una connexió causal ho té realment.

2. EDUCACIÓ I COMPRENSIÓ. Entendre l’origen i la funció de les supersticions pot ajudar a desmuntar-les. Això proporcionarà una perspectiva més clara sobre per què creiem el que creiem.

3. SABER GESTIONAR L'ESTRÈS. Les supersticions sovint sorgeixen en moments d’estrès o ansietat per voler controlar l’entorn. És més aconsellable aprendre tècniques per gestionar aquest neguit.

4. CREAR RITUALS POSITIUS. En lloc de recórrer a supersticions negatives per evitar la mala sort, és millor crear rituals positius que ens facin sentir bé i ens ajudin a afrontar els desafiaments del dia a dia.