Retorn a l'oficina
Els experts creuen que les empreses estan anant cap a un model híbrid que permet combinar totes dues modalitats
l ràpid avanç en el procés de vacunació contra la Covid-19 i la consegüent relaxació de les mesures de contenció de la pandèmia han permès un progressiu retorn a la normalitat que s’ha fet notar en tots els àmbits. També en el laboral: moltes empreses que havien potenciat el teletreball durant els mesos més durs de la crisi sanitària han tornat, almenys en part, a la feina presencial de tota la vida.
“Primer em va costar acostumar-me a treballar des de casa i ara el que se’m està fent difícil és tornar a l’oficina”, reconeix la Maria (nom fictici), que treballa com a comptable. “Per sort, ens permeten fer algun dia de teletreball; crec que ara s’anirà més cap a aquest sistema.”
“Per una part treballar des de casa et dona més llibertat d’horaris i més tranquil·litat, però és més feixuc i complicat organitzar reunions de feina. Quan ets al despatx potser pateixes més estrès, però també hi ha una major entesa entre tot l’equip, i es respira un ambient més professional”, opina, al seu torn, l’Alfons Pasqual, que treballa com a administratiu.
En tot cas, els experts creuen que les empreses estan anant cap a un model híbrid que permet combinar totes dues modalitats. “La major part de corporacions permeten als seus empleats fer entre un i dos dies de teletreball per setmana”, explica Fede Martrat, soci director de la consultora ActitudPro. “Durant el confinament les empreses van assolir un conjunt d’eines tecnològiques que ara cal saber conservar. I la flexibilitat que aporta el treball a distància és un aspecte que s’ha de mantenir perquè els treballadors ho valoren.”
Martrat destaca que “el retorn al presencialisme està resultant dur per a molta gent, que ja s’havia reorganitzat la vida: havia trobat un bon equilibri entre la feina i la conciliació familiar i ara veu aquest equilibri amenaçat”.
Per a les empreses, en canvi, la tornada a l’oficina és sinònim d’una millor organització. “S’ha demostrat que fer teletreball al 100% resta efectivitat, perquè quan tothom és a l’oficina es treballa de manera més coordinada i eficient. En definitiva, aquest no deixa de ser el lloc natural del món laboral”, assenyala el consultor. “A més, a molts directius els intranquil·litza perdre cert control sobre el seu equip”, agrega.
Per aquest motiu, Martrat aposta per “buscar un consens que permeti assolir un model que combini les dues coses: productivitat per a l’empresa i comoditat per al treballador”. I insisteix que el futur passa per “un punt intermedi entre teletreball i presencialisme”, posant com a exemple la pràctica que se segueix a ActitudPro. “A la nostra empresa els treballadors amb més experiència tenen dos dies de teletreball: els divendres i una altra jornada a escollir. La resta, només els divendres.” Un sistema que permet “tenir l’oficina tancada un dia a la setmana, amb l’estalvi que això suposa”.
La mateixa estratègia s’està seguint a empreses com Grup Pirineu. “Aquesta flexibilitat que permet combinar teletreball i feina presencial és molt confortable per a l’empleat: t’estalvies temps de desplaçament, evites cues i col·lapses, i pots treballar sense sortir de casa quan fa mal temps”, ressalta Àlex Garcia, tècnic en prevenció de riscos laborals d’Unida Qualitat i Prevenció.
A l’altra cara de la moneda hi ha “la vida social que es genera quan ets a la feina, i que es perd quan teletreballes. El contacte amb els companys també és important i forma part de la dinàmica de la feina. Cada cosa té els seus pros i els seus contres”.
Garcia cita una recent enquesta de LinkedIn entre més de 1.000 professionals, segons la qual un 73% vol mantenir la flexibilitat horària. “Indubtablement anem cap a aquí”, vaticina. I posa en relleu que el presencialisme tampoc és sinònim de productivitat. “És una visió errònia, perquè pots estar deu hores al despatx i treballar-ne només cinc. Passar més temps a la feina no implica un major rendiment: el que compta, al cap i a la fi, és assolir els objectius.”