Tema de la setmana - 7 DIES
Descobrint Andorra amb el bus turístic
Ofereix sis itineraris diferents, un dels quals es repeteix dos dies, donant servei de dilluns a diumenge.
Una bona manera de descobrir els principals reclams del Principat per als qui disposen de pocs dies, és el bus turístic. Ofereix sis itineraris diferents, un dels quals es repeteix dos dies, donant servei de dilluns a diumenge. “Un dels que més agrada és el de Paisatge i romànic”, explica Isabelle Haeffelin, guia del servei. Un grup de vint-i-quatre persones ha escollit aquest itinerari per passar el matí. Procedeixen d’Israel, Bulgària, el Japó i, la major part, d’Espanya.
El vehicle els recull a Andorra la Vella i parteix cap a Encamp. La primera parada és a Sant Miquel de la Mosquera per visitar el Museu Casa Cristo, una llar que mostra com era la vida d’una família humil de finals del segle XIX i principis del XX. Separen el grup en dos, els que entenen el castellà i els que rebran la visita en anglès. Sandra, guia del comú d’Encamp els explica que el bestiar estava a la primera planta de la casa, perquè la seva calor pugés cap d’alt i escalfés les habitacions. També veuen cadascun dels utensilis de cuina i de treball per al camp que tenien. A la sala principal troben la xemeneia, que era lloc de trobada familiar i on es cosia. “Aquesta casa em recorda a la meva infantesa”, afirma Adela Fernández, qui visita el país per primera vegada atreta pels seus paisatges. “Aniré a Caldea perquè és típic, però el que més m’interessa és la muntanya”, diu.
També visiten l’església per contemplar el retaule del segle XVI dedicat a Sant Miquel Arcàngel i a Sant Joan Baptista. Els crida l’atenció que una part dels frescos estan tapats per un revestit de fusta. “Sabem que hi ha pintures dedicades al cel i l’infern, però no perquè es van tapar”, explica la guia. Una altra de les curiositats de la petita església és que a la cúpula hi ha una pintura amb Moisès i els deu manaments. Bé, tots menys el novè, “no consentiràs pensaments ni desitjos impurs”.
La ruta segueix per anar a la Basílica Santuari de Meritxell. De camí, escolten una descripció del paisatge i pinzellades de la història andorrana amb una audioguia. En arribar visiten la patrona d’Andorra i se’ls explica la llegenda que diu que allí “va aparèixer un camp ple de flors en ple hivern”. No es perden detall de l’exposició dedicada a les esglésies andorranes. María Dolores Uceda està encantada amb la visita. Ella i el seu marit són de Còrdova i feia vint anys que no venien al Principat. “Ara no val la pena venir a comprar, però tot està més maco i m’agrada molt que hi hagi carrers per a vianants com Meritxell”, opina.
Després parteixen cap a Canillo, on al costat de l’església romànica de Sant Joan de Caselles troben el Museu de la Moto. Càmera en mà, els visitants donen una ullada al centenar de motos exposades. “Quina passada! He de fer fotos a les Harley per al meu cunyat, que li encanten”, diu Núria Antona, procedent de Barcelona. Una de les joies de la col·lecció és la JJCobas amb la qual Xavier Cardelús es va proclamar campió d’Europa de 250cc el 1987. “Tenim dues motos amb motor a vapor que són peces úniques al món”, explica Sílvia Amorós, guia del museu.
Tots tornen a l’autobús per gaudir de la pujada a la seva última parada, el mirador del roc del Quer. Alguns s’ho miren des de dalt pel vertigen, altres baixen a fer-se la foto amb l’escultura del pensador, de l’artista Miguel Ángel González. “Sembla un somiador”, opina Haeffelin. Macu Serrano i el seu marit Juan Herrero venen d’Alacant, aprofitant que anaven uns dies a Barcelona han volgut ensenyar-li Andorra a la seva filla Blanca, de nou anys. “Aquest lloc és molt bonic!”, afirma la petita meravellada per la panoràmica. Coincideix amb ella Plamen Bardarski, que ve Bulgària. “El que més m’ha agradat són les vistes des del mirador, al meu país també tenim molta muntanya però m’ha semblat un lloc preciós”, explica.
És l’hora de tornar als hotels. En aquestes quatre hores i mitja han descobert llocs i paisatges i es mostren satisfets amb l’experiència. El preu del servei és de 18 euros, excepte dissabte, que per 32 inclou un dinar. “Val la pena agafar el bus, és molt còmode”, assegura l’Adela, que planeja repetir dissabte. Durant el trajecte de tornada a la capital no paren de xerrar els uns amb els altres, alguns fins i tot s’intercanvien els telèfons.