7 DIES
Coneixem l'almesquera
Aquest mamífer semiaquàtic, present al país, està en perill d’extinció arran de diverses amenaces. Per aquest motiu, és objecte de plans de recuperació.
Pesa només 80 grams, té 120 mm de llargada i viu en rius i rierols
Primer de tot, i abans de llegir aquest petit article, us animem a buscar la paraula almesquera a Google. Mireu-vos bé aquest animal que ha sortit a les pantalles, és possible que no l’hagueu vist mai.
Estem segurs que molts de vosaltres, si heu fet l’exercici, pensareu que el que esteu veient és una rata amb trompa, i que, segurament, no viu a Andorra. Si és així, aneu ben equivocats. Us ho expliquem tot seguit.
El petit mamífer que esteu veient és un petit animal d’uns 80 grams de pes i aproximadament 120 mm de llargada, que viu en alguns (pocs) rius i rierols de quatre països: Portugal, Espanya, França i Andorra. Aquest fet fa que l’espècie sigui considerada com un endemisme de la península Ibèrica.
Per altra banda, forma part de la família dels talps i, per tant, no és ni de bon tros una rata. En ser un animal semiaquàtic, la seva anatomia es troba adaptada perfectament en aquest ambient. És capaç d’impulsar-se sota l’aigua gràcies als seus peus palmats i a la seva cua musculosa. A més, presenta un pèl molt dens que el protegeix de l’aigua, com si dugués una coberta impermeable. La seva trompa tan característica està plena d’uns pèls que li serveixen per detectar les seves preses sota l’aigua, que són principalment invertebrats aquàtics.
L’almesquera és un animal preferentment nocturn i es manté actiu durant tot l’any. Presenta una vista i una oïda mediocres, però, en canvi, el gust, l’olfacte i, sobretot, el tacte els té extraordinàriament desenvolupats.
A Andorra, l’almesquera està declarada com a espècie en perill d’extinció des de fa anys. La seva regressió és fruit de la interacció entre vàries amenaces que afecten els nostres rius o els dels països veïns. Entre d’altres, la fragmentació i l’aïllament de les poblacions degut a la construcció de preses o captacions d’aprofitament hidroelèctric, la contaminació de l’aigua, l’alteració i degradació dels marges dels rius i, també, l’efecte de la depredació sobre l’animal són només alguns dels factors que amenacen l’espècie i els seus hàbitats.
Degut al seu estat de protecció als quatre territoris, i a la seva vulnerabilitat i singularitat, l’almesquera és raó de molts plans i estratègies de recuperació, alguns de transfronterers. Andorra, com la resta de territoris, ha de mantenir el seu compromís en la recuperació d’aquesta espècie tan singular dels nostres rius i rierols.