7 DIES
Sortides naturalistes a la primavera
Us proposem una ruta pel camí de Manyat, a Certés, per gaudir de la natura, la fauna i la flora d’un indret privilegiat de Sant Julià de Lòria.

Podem observar isards que encara no han pujat a cotes altes
Ara que el dia ja és llarg, que el sol escalfa l’ambient més que a l’hivern i el nostre entorn comença a despertar de la letargia de l’hivern, us proposem en aquest article una sortida a la natura per fer algun dia de primavera.
El camí de Manyat s’agafa des del poble de Certés, a Sant Julià de Lòria. Podem trigar poc més d’una hora per fer els 250 metres de desnivell que separen el poble de les bordes del Cortal de Manyat. El camí està indicat amb el senyal del GR i, si en tenim ganes, podem arribar fins a la collada de la Caülla, però aquest recorregut ja requereix un esforç major.
Ens plantegem com a objectiu observar l’entorn natural i gaudir-ne, i específicament al camí de Manyat podrem observar ocells com el pardal de bardissa, el pit-roig o sentir els primers cucuts que arriben migradors a la primavera i són un dels senyals de l’arribada del bon temps. Altres espècies que podrem veure a la zona forestal són les mallerengues petita o carbonera, els tudons i fins i tot alguna perdiu roja a les zones de matollar.
Pel que fa a mamífers, si fem silenci i podem sorprendre’ls, podem tenir la sort d’observar isards que encara no han pujat a cotes més altes o algun cabirol. No podem oblidar que a la primavera ja podem observar unes quantes de les papallones comunes més típiques, la blanqueta de la col, generalista, és molt habitual a les zones d’horts que trobarem a l’entorn del poble. Més amunt i a les zones obertes de prats podrem gaudir si tenim sol, de l’aurora (Anthocharis cardamines) que té unes marques taronges que destaquen a la punta de les ales blanques, o la nimfa dorment (Nymphalis polychloros), una papallona de mida gran de color taronjós i que presenta algunes taques negres a la part superior de les ales. Aquesta espècie no serà fàcilment observable passat l’abril, ja que els exemplars de final d’hivern són els que han passat el període en forma d’adult i ja fa bastants mesos que es belluguen.
El camí transcorre per una zona al principi entre alguns camps llaurats, a vegades amb tabac o aufals, i que encara pot tenir algun marge de vegetació original dels prats de dall o de conreu de cereal que tenia la zona. La resta de prats que observem són prats secs amb algunes espècies primerenques típiques com l’avena, el fenàs, o plantes ruderals. Els prats estan envoltats de matollars de corner o boix, i podem observar algunes sabines. Un cop entrem al bosc de pi roig, podrem observar fàcilment l’herba fetgera florida, o les primeres flors de maduixera.
En sortides a la muntanya cal ser previsor, recordar que l’entorn natural té les seves dinàmiques i no perdre mai el respecte al fet de trobar-nos a la muntanya. Conductes com consultar prèviament la previsió meteorològica, estar atent als canvis de temps, portar una farmaciola de primers auxilis, el telèfon amb bateria i sempre roba d’abric i de protecció solar, són coses que cal no oblidar a les nostres sortides. També farem bé de respectar els camins i la senyalització, portar el gos lligat si és el cas, i no deixar senyals del nostre pas (deixalles, papers, pinyols de fruita...).
Esperem que gaudiu d’aquesta sortida i de l’entorn natural privilegiat que tenim.