Plagues i malalties dels boscos (II)

A l’article de la setmana anterior vam parlar dels paràsits i la seva importància als ecosistemes. A l’article d’avui i per seguir parlant de les malalties forestals, hem d’introduir conceptes de genètica, genòmica i evolució.

Tots els organismes vius tenim ADN, la molècula bàsica on hi ha la informació per construir un ésser, i que ens prepara per viure en un ambient determinat. La interacció del medi ambient amb els organismes els va configurant un conjunt de gens. Les mutacions i la recombinació d’aquests durant la reproducció sexual generen variació genètica, amb descendència diferent dels pares i que, per tant, tenen diferents potencialitats en aquest món on tots els organismes i el medi també van variant (això també explica l’adaptació dels bacteris als nostres antibiòtics, per exemple, o per què ens assemblem als pares).

El conjunt de l’ADN és el genoma. I el genoma és el conjunt de gens i altres fragments d’ADN. D’alguns se sap que són reguladors dels gens, però de la funció de gran part de l’ADN no en tenim ni idea!

L’evolució conjunta de les plantes i els seus patògens (una forma de coevolució o evolució conjunta) s’ha descrit com una carrera d’armament: un patogen ataca i el seu hoste acaba desenvolupant barreres que el fan resistent; al seu torn el patogen haurà de desenvolupar estratègies per trencar les barreres del seu hoste... i així per sempre. El medi que ens circumda ens ha adaptat, ha anat polint el nostre equip de gens i els continua polint.

Per això explicarem l’exemple de la patata i un esdeveniment històric que s’explica pels patògens.

Estem al segle XIX, l’any 1801, Irlanda és una colònia anglesa i la majoria de les terres han quedat en mans de terratinents anglesos, mentre que els camperols pobres són de majoria irlandesa. A final del segle XVII, la patata es va popularitzar com a conreu, ja que amb menys espai es produïa més quantitat d’aliments que amb altres vegetals. Això va fer que fos un dels aliments principals de l’època. Moltes de les patates a Irlanda eren d’una varietat adaptada al clima irlandès, que, reproduïda de manera asexual, de seguida va ensenyorir tots els conreus de patates del país. Però va arribar una varietat del fong Phytophthora infestans contra el qual aquesta patata era indefensa, i la manca de diversitat genètica de la patata en va ser la seva perdició. Durant la Gran Fam aproximadament un milió de persones va morir i més d’un milió va emigrar (tot i que no tot va ser culpa de la patata...).

La lliçó biològica que en traiem és que la diversitat genètica d’una espècie i d’un ecosistema evita que molts organismes es transformin en plagues.