L’eruga processionària del pi a andorra

La papallona nocturna Thaumetopoea pityocampa és una espècie autòctona, que fins fa pocs anys era poc present a Andorra. Aquesta papallona té un complex cicle vital que en aquest article ens proposem de simplificar.

Les papallones adultes neixen a principi d’estiu i en un sol dia de vida ponen els ous a les capçades de diferents espècies de pi (a Andorra és bàsicament sobre pi roig, Pinus sylvestris). Dels ous surten al cap d’un mes les erugues, que comencen a alimentar-se de les fulles d’aquests pins. Les erugues passen per cinc fases o estadis diferents, passant per canvis de muda entre una i altra. A cada estadi, a més d’incrementar de mida, també canvien de color passant del verd inicial a les erugues que més reconeixem: negres amb una banda taronja i blanca i amb els pèls urticants característics. El canvi de mida l’aconsegueixen fer gràcies a l’alimentació de les acícules del pi hoste, arribant a una defoliació important d’aquests, sobretot quan són de pins petits, que no els produeix la mort, però sí que pot debilitar-los, sobretot quan aquest fet se suma a altres impactes com la sequera.

Però si reconeixem l’eruga processionària és per aquestes bosses filamentoses blanques que fan als pins. Durant la tardor i l’hivern aquestes bosses és quan més grans i vistoses són i tenen la funció de protegir les erugues de les inclemències de les baixes temperatures.

Amb l’arribada de la primavera, les erugues abandonen les bosses i baixen dels pins amb la característica filera processionària, d’on els prové el nom propi, per dirigir-se a un enterrament grupal per passar a l’última de les fases: la crisàlide o pupa. Durant aquesta fase sota terra, poden passar des de mesos a més de cinc anys esperant que arribi el moment d’emergir com a papallona i recomençar el cicle.

Cada vegada en veiem més? És cert que un dels factors limitants per a l’eruga processionària són les baixes temperatures (no poden sobreviure a hiverns on les temperatures baixen de -15 graus) i amb el canvi climàtic estem veient que l’augment de les temperatures generals, però l’absència de fred intens a l’hivern, permet que les condicions siguin més favorables per a aquest insecte. Així que sí que és veritat que a Andorra cada vegada pot ser més freqüent trobar-nos pinedes amb processionària, que de fet és dels hàbitats forestals més extensos al Principat, on les pinedes de pi roig ocupen més del 35% del territori.